dijous, 30 d’octubre de 2008

Torneu a l'eurocomunisme

Ara que ja està clar que els socialdemòcrates oficials, és a dir els que manen en el PSC i en el PSOE, es conformen amb ubicar-se en el CENTRE-esquerra, potser seria l'hora que a Iniciativa es plantegessin arraconar el seu ecologisme --gens creïble, per a un servidor i per a molts altres ciutadans-- per tornar a definir-se com un partit eurocomunista, és a dir, com a socialistes sense més.

I és que, encara que no ho reconeguin, l'ecosocialisme proclamat per Saura, Guilllot, Baltasar i tutti quanti, va ser més que una opció ideològica, una necessitat de tenir un espai electoral propi en un moment en el que el PSC s'ho menjava tot i hi havia el risc de quedar reduïts al no res, o gairebé .

Han passat els anys i els diferents governs tripartits estàn deixant les coses força clares. La potència electoral del PSC l'aboca, per gust o per força, a no moure's del centrisme, i ERC només té clar que és independentista, opció que la deixa amb un mercat electoral molt concret en quant al nombre de seguidors per més que la seva ideologia tingui molts vessants.

Mentrestant, a Iniciativa sembla que hi hagi una competició interna per veure qui la diu o la fa més verda. Hi ha força gent de l'òrbita del PSC i alguna de la que fa uns anys va optar per ERC como a novetat més que no pas pel seu independentisme, que podrien jugar la carta d'Iniciativa si aquest partit deixés de buscar vots de l'ecologisme fonamentalista i optés per ser una esquerra moderna com en el seu moment ho va ser l'eurocomunisme.

Ara bé, al carrer Ciutat han de tenir ben clar que els serà molt dificil atreure's a aquest mercat electoral si les úniques noticies que generen són les limitacions de velocitat a l'Àrea de Barcelona per reduïr la contaminació (per cert, amb uns resultats gens entusiasmants) i la defensa de postures testimonials en matèria de medi ambient, d'aquelles que deixen amb la boca oberta, no tan sols als socialistes i republicans decebuts sino també a molts històrics d'Iniciativa.

divendres, 24 d’octubre de 2008

Benach i la xocolata del lloro

Ja fa molts anys que quan algú critica una despesa excessiva o inútil de qualsevol administració pública, des de aquesta s’argumenta de que es tracta una quantitat molt petita si se la compara amb la totalitat del seun pressupost. “És la xocolata del lloro”, ens diuen.

Doncs be, molt em temo que el lloro en qüestió ja fa anys que s’ha mort víctima d’una indigestió de xocolata. El darrer cas que ha sortit a la llum pública és el que té com protagonista al president del Parlament, el republicà Ernest Benach i les despeses que ha fet per guarnir el seu luxós i segur vehicle oficial amb tota mena de comoditats i serveis.

Seria interessant saber quins arguments pot fer servir el senyor Benach per justificar que s’hagi gastat, a càrrec dels pressupostos del Parlament, 9.000 euros per a posar una taula i un televisor al seu Audi 8 FSI Quatro Triptonic, pel qual, en total i en règim de rènting, es pagaran 83.686,36 euros en 4 anys.

No és l’únic cas. Aquests mateixos dies s’ha sabut que el president gallec, el socialista, Emilio Pérez Touriño, ha comprat un Audi 8 per 480.000 euros.

Ja és ben sabut que excessos d’aquest tipus els han fet polítics de tots els colors, però, si sempre són lletjos, encara ho són més en situacions com l’actual en que molts dels seus electors les estan passant molt magres. La manca de sensibilitat mostrada per Benach i Pérez Touriño, només serveix per a donar arguments a aquells que, equivocadament, diuen que tots els polítics són iguals

dimecres, 8 d’octubre de 2008

"Cercanías para todos"

El Periódico de Catalunya explica avui que el Govern espanyol desitja que el traspàs dels serveis de Rodalies i de Mitja Distància a la Generalitat es limiti tan sols a la capacitat del Govern català de planificar línies i horaris. El Govern espanyol vol que Renfe segueixi encarregant-se del servei en un termini indefinit. No ens hauria de sorprendre sobretot si tenim en compte que el passat mes de maig, la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, amb el suport del Consell de Ministres va recuperar la pràctica del”café para todos”, la temuda fórmula amb la que massa sovint els governs espanyols -siguin del color que siguin- aigualeixen les reclamacions catalanes de més competències fent-les extensibles al conjunt de les autonomies.

Així, mentre que el Govern català encara espera que es faci realitat el compromís de José Luis Rodríguez Zapatero de traspassar el servei de rodalies de Renfe, que havia de fer-se realitat el passat 1 de gener, el Ministeri de Foment va encarregar a la societat pública Ineco (Ingeniería y Economía del Transporte, S.A.) que realitzés un estudi sobre "la transferència del servei de transport per ferrocarril de viatgers de rodalies de l'Administració General de l'Estat a les Comunitats autònomes". És a dir, la ministra vol oferir “cercanías para todos”.

L'informe, que ja deu estar acabat, ha de servir per analitzar els efectes jurídics del traspàs de competències i veure que els mecanismes que es fixin per a fer aquest traspàs no entrin en contradicció amb la futura obertura del mercat ferroviari als operadors privats. També havia d'estudiar de quina manera afectarà l'aplicació de la normativa de liberalització de la Unió Europea a les normatives espanyoles i autonòmiques. Finalment, els autors de l'informe havien d'analitzar també totes les alternatives que es puguin plantejar a l'hora de fer efectius els traspassos de les rodalies a les comunitats autònomes.

El text del contracte signat per Fomento i Ineco per un import de 487.942 euros, dóna alguns indicis sobre quin es l'objectiu del ministeri sobre el futur de les rodalies: traspassar la competència a les autonomies però mantenint a Renfe com operadora dels serveis. Així un dels punts a estudiar són, precisament, "les possibles alternatives per configurar la prestació del servei de rodalies" per part de Renfe , una vegada que aquest hagi estat transferit.En cap apartat del contracte es fa esment al cas de Catalunya, que és l'única comunitat que ha iniciat el procés de transferència. Està doncs força clar que la voluntat ministerial és de sumar el procés català al del conjunt d'autonomies: Renfe for ever.

dijous, 2 d’octubre de 2008

Els perills de la universitat

Els podem veure tots els caps de setmana, van en parella i ben mudats. Intenten transmetre a la resta de ciutadans el que en diuen la paraula de Jehovà. Em fa l'efecte que, encara que han tingut èpoques millors, alguns encara hi cauen de quatre potes. Una cosa que pot resultar increïble llegint, per exemple, en el número de setembre, un article en el que es pregunta al lector "¿Cuál será el final del camino?"

El text és un advertiment sobre els perills que envolten als joves: "Si eres joven, te verás expuesto a muchas tentaciones y presiones para que hagas cosas que la gente de tu edad considera normales", els diu. I tot seguit enumera alguna d'aquestes "tentaciones" : Entre els perills de fumar una cigarreta o d'acceptar una invitació a una festa a on "va a haber alcohol y seguramente drogas", els autors de la reflexió hi afegeixen un altre situació de risc: "Con las mejores intenciones, un profesor te anima a ir a la universidad". Hi ha un advertiment final: "Harás bien en plantearte los peligros de jugar con fuego".

Home... Ja sabem que les nostres universitats no son líders a Europa, però considerar un risc moral la possibilitat d'estudiar-hi, es fer-ne un gra massa. En tot cas, queda clar que pels "Testigos de Jehová", la cultura és un perill, saben que si els seus fidels en tinguessin una mica, el seu “tinglado” podria anar-se'n en orris.