divendres, 21 de novembre de 2008

Els socialistes i la Santa Mare Esglesia

A la darrera campanya electoral, el llavors candidat socialista, José Montilla, va fer diversos gestos d'apropament a figures significatives de l'Església catòlica catalana. No era simple electoralisme. Montilla sempre ha mostrat un especial interès per mantenir unes cordials relacions amb la jerarquia eclesiàstica. Un interès que podria tenir a veure amb la recent decisió del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) de convertir a l'Església catalana en un dels principals beneficiaris en el repartiment d'emissores de freqüència modulada. Una emissora com Ràdio Estel que amb prou feines és escoltada per 8000 persones al dia i que registra uns índexs de publicitat mínims tindrà 7 freqüències més. L' Abadia de Montserrat també n'ha obtingut una.

Josep Maria Carbonell, president del CAC, exdiputat i exdirigent del PSC, catòlic practicant i vinculat a organismes del Bisbat de Barcelona, no ha sabut --¿no ha volgut?-- explicar quins criteris professionals, comercials, i de solvència econòmica empresarial són els que han mogut al CAC --un ens, en teoria, autònom--, a prendre aquesta decisió deixant de banda peticions d'empreses molt més consolidades en el sector.

És evident que les relacions entre el PSC i el PSOE són manifestament millorables. Però hi ha una cosa en la qual coincideixen el dos partits germans: la seva voluntat de tenir contenta a la Santa Mare Església. Mai com fins ara el Govern havia tractat amb tanta generositat les finances dels bisbes espanyols. Se suposa que és una mesura destinada a millorar les relacions i evitar enfrontaments públics. L'èxit de la jugada ha estat mínim, en els mandats de José Luis Rodríguez Zapatero. Els bisbes han convocat manifestacions antigovernamentals, han promogut campanyes de tota mena contra mesures de l'executiu i han donat suport al PP de manera gens dissimulada.

De petit, a l'escola, els "padres" em van explicar que Jesús havia dit als seus deixebles que si mai rebien una plantofada a la cara, el que havien de fer era posar l'altra galta. Jo sempre havia entès que es tractava d'una recomanació als cristians, però veient les polítiques religioses del PSC i del PSOE, estic per pensar que els seus dirigents han arribat a creure que el missatge de Jesús anava dirigit a ells. O és que algú s'imagina al Rouco Varela posant l'altra galta?

divendres, 7 de novembre de 2008

Provincians a l'Ajuntament

No hi poden fer res per evitar-ho. La seva manca d'imaginació resulta esfereïdora i demostra que els seus acords congressuals que parlen de la necessitat de canviar de polítiques i de manera de fer, no són altra cosa que paper mullat. Resulta que els tecnòcrates del PSC que gestionen l'ajuntament han decidit celebrar la designació de Barcelona com a seu de la Unió per la Mediterrània. És una bona noticia, han pensat, (de fet, és una molt bona noticia) i d'acord amb la seva metodologia han decidit que la fita calia ser celebrada pels ciutadans.

La fórmula de celebració escollida no podia ser menys original i més tronada. A més de les habituals banderoles als carrers i els anuncis als mitjans de comunicació amb el que sembla inevitable to triomfalista del Visc(a) Barcelona, hi han afegit, per acabar-ho d'adobar, la convocatòria d'una arrossada popular per a 2.000 persones aquest diumenge a l'avinguda de la Catedral.  Algú de la Casa Gran pot explicar el sentit i la necessitat d'aquesta celebració gastronòmica? 

Davant d'aquest despropòsit, que es podria entendre en alguna d'aquestes petites capitals de provincia de la Espanya profunda, però mai a la cosmopolita capital de Catalunya,
un es pregunta quuan començaràn els del PSC a canviar de manera de fer a Barcelona. Es clar que tambè podria ser que hi hagi algun membre del grup socialista que considera que a Barcelona li cal un canvi de Govern municipal i s'ha posat a treballar, frenèticament, amb aquest objectiu.

Una altra qüestió a fer-se, és fins a on arribarà la paciència de Jordi Hereu amb alguns dels seus col-laboradors, però molt em temo que a aquesta pregunta no hi haurà resposta.

dilluns, 3 de novembre de 2008

El ministre Sebastian indigna al PSC

El ministre Miguel Sebastian ha incorporat el PSC a la llarga llista dels seus crítics. Els socialistes catalans eviten fer declaracions públiques en aquest sentit, però el cert és que no els està agradant gens ni mica la política que el ministre i home de confiança de José Luis Rodríguez Zapatero està portant en relació al futur de Nissan a Catalunya. Tampoc els agrada gens que la seva gestió en aquest assumpte es faci d'esquenes a la Generalitat.