divendres, 21 de novembre de 2008

Els socialistes i la Santa Mare Esglesia

A la darrera campanya electoral, el llavors candidat socialista, José Montilla, va fer diversos gestos d'apropament a figures significatives de l'Església catòlica catalana. No era simple electoralisme. Montilla sempre ha mostrat un especial interès per mantenir unes cordials relacions amb la jerarquia eclesiàstica. Un interès que podria tenir a veure amb la recent decisió del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) de convertir a l'Església catalana en un dels principals beneficiaris en el repartiment d'emissores de freqüència modulada. Una emissora com Ràdio Estel que amb prou feines és escoltada per 8000 persones al dia i que registra uns índexs de publicitat mínims tindrà 7 freqüències més. L' Abadia de Montserrat també n'ha obtingut una.

Josep Maria Carbonell, president del CAC, exdiputat i exdirigent del PSC, catòlic practicant i vinculat a organismes del Bisbat de Barcelona, no ha sabut --¿no ha volgut?-- explicar quins criteris professionals, comercials, i de solvència econòmica empresarial són els que han mogut al CAC --un ens, en teoria, autònom--, a prendre aquesta decisió deixant de banda peticions d'empreses molt més consolidades en el sector.

És evident que les relacions entre el PSC i el PSOE són manifestament millorables. Però hi ha una cosa en la qual coincideixen el dos partits germans: la seva voluntat de tenir contenta a la Santa Mare Església. Mai com fins ara el Govern havia tractat amb tanta generositat les finances dels bisbes espanyols. Se suposa que és una mesura destinada a millorar les relacions i evitar enfrontaments públics. L'èxit de la jugada ha estat mínim, en els mandats de José Luis Rodríguez Zapatero. Els bisbes han convocat manifestacions antigovernamentals, han promogut campanyes de tota mena contra mesures de l'executiu i han donat suport al PP de manera gens dissimulada.

De petit, a l'escola, els "padres" em van explicar que Jesús havia dit als seus deixebles que si mai rebien una plantofada a la cara, el que havien de fer era posar l'altra galta. Jo sempre havia entès que es tractava d'una recomanació als cristians, però veient les polítiques religioses del PSC i del PSOE, estic per pensar que els seus dirigents han arribat a creure que el missatge de Jesús anava dirigit a ells. O és que algú s'imagina al Rouco Varela posant l'altra galta?