dimarts, 22 de febrer de 2011

Xavier Trias.Estil, memòria i austeritat

Jordi Hereu, eufòric després de la seva victòria a les primàries del PSC, s’ha despenjat aquest dilluns amb unes declaracions contundents a ‘El Periódico de Catalunya’. “Amb un alcalde titella com Trias, Mas arruïnaria Barcelona”, proclama a la portada del rotatiu d’aquest dilluns. Xavier Trias s’ha enfadat molt amb la frase i, com a resposta, ha deixat anar a l'emissora Rac1 que la que ja està arruïnada és Catalunya, i que ho està - no faltaria més- per culpa d'una “gent (els socialistes) que ha portat el país al límit de la catàstrofe".

Trias es lamenta que la campanya comenci malament, però fa servir uns criteris mol subjectius per la seva crítica. Ell pot dir sense problemes que el Govern presidit per José Montilla ha portat Catalunya "al límit de la catàstrofe” i aquesta afirmació no l’impedeix assegurar que el seu és “un estil tranquil i educat”. En canvi, les paraules d'Hereu són, en la seva opinió, una mostra “d'aquest estil del PSC al qual ja estem acostumats".

D'altra banda, Trias, va mostrar a l'entrevista de Rac1 una preocupant manca de memòria. Preguntat sobre si vol fer un debat cara a cara amb Hereu, va respondre: “Oh i tant que acceptaré. Les eleccions anteriors em vaig passar temps i temps demanant el debat i només en vaig aconseguir fer un”. 

El cas és que l'alcalde, entrevistat una hora després a la mateixa emissora, va mostrar la seva sorpresa per aquest comentari i recordà que ell i Trias van fer forces cara a cara. Una mirada superficial a Google permet constatar que la mateixa CiU havia situat a Youtube imatges de tres debats d'aquest tipus: un a la SER i la seva cadena Localia TV; un altre a ‘El País’, i un tercer a l'Ateneu Barceloní, organitzat pel diari ‘El Periódico’. 

El repàs al Youtube permet veure també un vídeo de CiU on el regidor Trias reclama en el plenari municipal que el consistori prengui mesures i que doni exemple d'austeritat davant de la greu crisi econòmica que pateixen els ciutadans. La mateixa austeritat que ara practica al Govern de CiU i que ha quedat demostrada amb les mesures restrictives en el camp de la sanitat, l'ensenyament, la cultura i molts altres sectors. 

Contrasta aquesta comprensible reiteració en la necessària austeritat amb la noticia que Albert Balanzó va publicar fa uns dies al diari ‘Ara’. Segons explicava, Trias prepara un viatge a Boston i Nova York  que farà acompanyat de diversos periodistes amb les despeses pagades. El cas és que hi ha una evident contradicció entre predicar l'austeritat i dedicar-se a pagar viatges propagandístics a l'estranger als periodistes. Sobretot si tenim en compte que els partits viuen, a més dels donatius anònims, dels diners que els hi arriben de fons públics, o sigui dels ciutadans.

Per cert, que quedi clar que aquesta generositat amb els mitjans de comunicació, fora de lloc i èticament molt qüestionable, també la practiquen la majoria de les institucions. Però aquesta és una altra història de la que en caldrà parlar alguna vegada.

diumenge, 20 de febrer de 2011

Hereu guanya les primàries del PSC


Dissabte al vespre. Mentre veig a Jordi Hereu i als seus seguidors celebrant amb entusiasme la seva victòria davant Montse Tura a les primàries del PSC, em vénen a la memòria les imatges dels músics de l'orquestra del Titànic tocant imperturbables i sense defallir, mentre el vaixell s'enfosava de manera ràpida i sense remei .

dijous, 17 de febrer de 2011

Polítics i excuses de mal pagador



Al llarg de la primera etapa de govern de CiU, els diferents executius del president  Jordi Pujol van encarregar molts informes. Alguns, justitificats  del tot i d’altres, utilitzats com excusa per subvencionar a amics i coneguts. Aquest darrers informes van propiciar les crítiques, comprensibles, dels grups opositors. Era, deien amb tota la raó, lleig i poc ètic. CiU, per la seva banda, els justificava amb excuses de mal pagador.
Quan les esquerres van arribar al govern van oblidar les seves anteriors crítiques als informes innecesaris i en varen encarregar.Molts. I com abans, n’hi havien de justificats i d’altres d’injustificables. I va passar el que havia de passar: CiU, oblidant la seva actuació en els darrers 23 anys,  va criticar aquests “ajuts a amicsI coneguts” del govern tripartit i aquest, oblidant les seves crítiques del llarg passat,  va intentar justificar-los sense massa éxit.
Una situació semblant es dona amb la presència de familiars de consellers en llocs de responsabilitat del Govern. CiU es va indignar molt i va criticar que Pasqual Maragall situés al seu costat al seu germà Ernest, que Joaquim Nadal fes el mateix amb el seu germà Manel i que Josep Lluís Carod-Rovira comptés amb el seu germà Apel-les.  Ja ho recordaràn, CiU va fer sang  amb aquests “casos de nepotisme” i el Govern d’esquerres va dir que el criteri per designar aquests i d’altres càrrecs va ser el de la qualitat professional dels mateixos.  
Les  crítiques que CiU va fer  abans s’han convertit ara en justificacions, i el tripartit ha deixat de banda les seves justificacions per denunciar el “nepotisme” del nou executiu convergent. I és que el govern d’Artur Mas ha fet el mateix que va denunciar als seus rivals: Un germà de Felip Puig, l’Oriol,  estarà al front del Servei  metereològic  -- sí, l’encarregat de dir si les condicions  del temps permeten circular per sobre o per sota dels 80 kms. hora--; l’ex conseller  Pere Maciàs, parlamentari a Madrid, ha vist com la seva sona ha estat designada directora de Qualitat Ambiental,. Per la seva banda, la dona del diputat Josep Rull serà assessora del conseller deTerritori i Sostenibilitat, Lluís Recoder i la de l’exdiputat Enric Ticó, és la nova directora de comunicació  del Port Autònom de Barcelona.  
I el més trist és tenir el convenciment de que no hi ha res que ens pugui fer pensar que aquests casos no es repetiran, d'aquí a uns anys, quan torni a canviar el color del Govern.

divendres, 11 de febrer de 2011

El gran error d'Hereu


Al llarg de la campanya que enfronta Jordi Hereu i Montserrat Tura per ser escollits com a candidat/a del PSC a l'alcaldia de Barcelona, Hereu ha insistit que tant la seva companya de files com el candidat de CiU, Xavier Trias, s'han de limitar a parlar de projectes, i que, en canvi, ell pot exhibir el seu treball al front de l'ajuntament barceloní.

No cal fer un gran esforç intel-lectual per arribar a aquesta conclusió. Per això li recomanaria que, posats a reflexionar, esmerci un moment del seu temps a pensar com és que, malgrat la seva bona feina, els sondejos mostren que hi ha una part molt important de l'electorat barceloní que no el vol com a alcalde. Per cert, té un suport més baix que el que en el seu moment tenia Joan Clos i que va fer que, per decisió del partit i per evitar una debacle, Hereu el substituís abans d'hora al front de l'ajuntament.

Induït per membres del seu entorn, que pensen més en el congrés del PSC de la propera tardor que en el resultat de les municipals de maig a Barcelona, Hereu recorda sovint que ell va donar suport a Montilla en les darreres eleccions catalanes i es lamenta que ara no hi hagi hagut reciprocitat per part de la direcció nacional del PSC. Posats a pensar en les eleccions catalanes i en el desastre electoral que van patir els socialistes, Hereu hauria de pensar també que el fracàs de Montilla es va produir tot i que la gestió del Govern d'esquerres no va ser ni de bon tros el desgavell que la dreta i els mitjans que li donen suport han venut.

Potser Hereu hauria de pensar que el fracàs a les catalanes va ser degut a molts motius i que un d'ells, gens menyspreable, va ser la manca de lideratge de Montilla davant de la ciutadania. Una mancança que també es dóna en el seu cas i que té una gran importància sempre, però especialment en moments de crisi com els d'ara.

Hereu, jugant la carta emocional, pot guanyar les primàries, però és pràcticament impossible que guanyi les eleccions. I Barcelona tindrà un alcalde que inicialment va rebutjar ser candidat perquè preferia seguir de diputat a Madrid –tan sols cal mirar els diaris d'aquella època– i que encara és l'hora de que presenti un projecte de futur engrescador per a la capital de Catalunya.

Podria haver estat diferent, hauria d'haver estat diferent. No ho ha estat malgrat que Hereu ha sigut un bon alcalde, però a qui un entorn de tecnòcrates elitistes ha allunyat de la ciutadania i l'ha portat a la situació actual.

CiU i el Grup Godó

Em pregunto fins a quin punt està vinculat el futur de TV3, Catalunya Ràdio, BTV i Com Ràdio, al decidit suport que el Grup Godó (La Vanguardia i Rac1)  dona a CiU i molt especialment a Artur Mas i Xavier Trias en les seves aspiracions a fer-se amb la presidència de la Generalitat (ja aconsseguida) i l'alcaldia de Barcelona, respectivament.

dilluns, 7 de febrer de 2011

Las siete maravillas de la economía española

Ignacio Escolar, que va ser el primer director del diari Público, fa una anàlisi d'aquells aspectes de la situació económica espanyola que banquers, empresaris, economistes i periodistes de dretes acostumen a obviar: el patiment dels més debils. http://www.escolar.net/MT/archives/category/estrategias-oblicuas

L'error de Tura



Dilluns al migdia. He estat al CCCB on es celebrava el debat organitzat per El Periódico entre Jordi Hereu i Montserrat Tura, aspirants ambdós a ser el/la candidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona. Mentre els dos aspirants fan un exercici de fair play, sense fer sang, penso en com ha estat possible que la Tura hagi acceptat de participar en uns cara a cara que, per força, tan sols havien de beneficiar a Hereu.

Es evident que tan sols Hereu, que encara ara és l’alcalde, pot exhibir davant de l’audiència el balanç de la feina feta a l’ajuntament mentre que Tura s’ha de conformar amb parlar de projectes de futur, de models de ciutat i amb fer petites crítiques indirectes a la gestió del seu rival.

Està clar que Tura, en un acte obert als mitjans i tots els ciutadans que el vulguin seguir, no pot criticar amb duresa aquelles coses que l’ajuntament ha fet malament perquè seria donar arguments a Xavier Trias i a la resta de candidats d’altres partits. Encara menys pot desautoritzar el llistat de l’obra feta per Hereu perquè, si arriba a ser candidata, serà aquesta obra la que haurà de defensar davant de les crítiques dels altres candidats.

La pregunta és, doncs, que ha portat a Tura a acceptar aquests debats amb públic i periodistes? Sembla evident que fer aquest tipus de debats però amb accès restringit als militants i simpatitzants del partit, hauríen permès un joc dialèctic més obert i més sincer, sense els condicionaments que imposen els debats oberts.

Quan Tura va decidir ser candidata segur que ho va fer perquè considerava que la gestió d’Hereu tenia punts febles. S’ha preguntat la candidata a candidata que és el que hi ha guanyat fent uns debats en els que no pot exposar tots els seus arguments per no donar municions als seus rivals? Els mitjans de comunicació són molt importants per a difondre unes propostes davant del conjunt de la ciutadania, però ara estem parlant d'una altra guerra que es juga davant d'un milers de persones afins i que requereix unes armes ben diferents.

divendres, 4 de febrer de 2011

El mal exemple d'Alguaire

A Catalunya,i a Espanya, hem portat massa anys visquent molt per sobre de les nostres possibilitats. A nivell personal, però també per part de les diferents administracions que gestionen els diners públics. Gràcies al patriotisme localista de polítics, societat civil i mitjans de comunicació, i al fet de que aquí més que política, es fa electoralisme, ens hem arribat a creure que, amb independència del seu nombre d'habitants, de la distància a una gran capital, de les seves característiques socials, económiques o culturals , totes les capitals de provincia han de tenir autovies, estació de l'AVE, universitat, palau de congressos i auditoris espectaculars.

Tant li fa que l'autovia o de l'AVE, tinguin pocs usuaris; que les universitats tinguin pocs alumnes i menys diners, o que el nombre de concerts i congressos que es celebrin al llarg de l'any sigui esquifit. Que el patriotisme local ens costi un ull de la cara, sembla no importar gens ni mica ni als administradors, ni, el que és pitjor, ni als administrats.

Potser, d'aquí molts anys, l'aeroport d'Alguaire (Lleida) serà imprescindible i rendible. No pas ara. I es fa difícil d'entendre quins varen esser els motius que van portar als anteriors governs de la Generalitat a construir-lo. Ara, quan fa un any de la seva inauguració, el nou executiu català ha decidit fer front a una realitat dura i, a la vegada, del tot previsible, adoptant una serie de mesures inevitables. Es suspenen els plans d'ampliació de l'aeroport i per acord d'ambdues parts, es trenca el surrealista conveni signat amb Vueling que establia la creació d'un vol setmanal entre l'aeroport lleidatà i el barceloní d'El Prat.

Encara que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha dit que l'aeroport d'Alguaire “ha superat amb bona nota el seu primer any de funcionament”, el cert és que les mesures adoptades pel Goven són conseqüència de les xifres negatives en totes les vessants: El total de passatgers (arribades i sortides) ha estat de 61.769.

L'aeroport tan sols funciona els caps de setmana i un dels vols programats, el Lleida-París, operat per Vueling, va deixar de funcionar per la manca de passatgers. El vol setmanal amb Barcelona, que es va crear amb l'argument de que servia per portar passatgers lleidatans als vols amb sortida d'El Prat, ha tingut un promig d'ocupacio del 4% (5o 6 persones per vol). Per fer aquest servei, la companyia rebia del Govern català un total de 10.000 euros mensuals.
Fins ara, hi ha tres companyies que operen a Alguaire: Vueling, Ryanair i Pyrenair. Els seus vols, subvencionats per les institucions, enllacen la capital de la Terra Ferma amb Palma de Mallorca, Milà, Frankfurt, Vigo i Madrid.

Malgrat que l'anterior Govern va fer gestions amb totes les empreses especialitzades, no va aconsseguir convencer a cap d'elles per tal que es fessin càrrec de la gestió de l'aeroport. Sembla clar que van considerar que uns serveis tan reduits i que tan sols funcionen el cap de setmana comporten moltes més despeses que ingressos.

En tot cas i encara en aquests moments, la pregunta a fer-se és: Calia?

L'oblit de Rajoy

La pregunta que va deixar en blanc a Mariano Rajoy havia estat pactada amb anterioritat. El líder del PP sabia quina qüestió li preguntaria la noia i per aixó ja tenia la resposta escrita. Malgrat la trampa preparada per el factotum de El Mundo i Veo TV, Pedro J. Ramírez, el que havia de servir a Rajoy per exhibir-se, el va acabar deixant en ridícul. Ho expliquen a Público: http://www.publico.es/espana/359645/la-pluriempleada-votante-de-rajoy

Una nova batalla de la guerra eterna Barça-Madrid

Estrella Damm ha triomfat amb la seva falca sobre Catalunya i el Barça (gran èxit a YouTube). Ara ha sortit una versió sui generis: Aprofitant les imatges originals, els diàlegs son sustancialment diferents. http://www.youtube.com/watch?v=JQEev4Ou05I. Salut!

dijous, 3 de febrer de 2011

Noticia: Les propostes de Rajoy per frenar l'atur dels joves

Aquesta setmana, Mariano Rajoy va ser entrevistat a VeoTV per Pedro J. Ramírez. Preguntat per una noia, votant del PP, sobre les seves propostes per combatre l'atur entre els joves, Rajoy va tenir moltes dificultats per contestar. El PSOE no ha trigat gens ni mica en aprofitar la pifia del líder rival: Podeu veure el video a ¿Quieres saber cuál es la propuesta de Rajoy sobre empleo juvenil?, descúbrelo pinchando aquí


Noticia: Cara a cara Hereu - Tura a El Periódico

Jordi Hereu i Montserrat Tura, els dos aspirants de les primàries del PSC a Barcelona, protagonitzaran dilluns que ve, 7 de febrer, un cara a cara organitzat per EL PERIÓDICO.

Tura ha acceptat avui participar en l'acte, al qual ja s'havia compromès amb anterioritat Hereu. El debat se celebrarà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i estarà obert a tots els mitjans de comunicació.

El cara a cara, que començarà a les 13.00 hores, es podrà seguir en directe a través de la web del diari i comptarà amb la participació de periodistes i articulistes d'EL PERIÓDICO.

Els dos candidats han pactat també celebrar un debat sota el mateix format l'11 de febrer a Barcelona Televisió i participar en una conferència de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya, en una data encara per concretar. (El Periódico de Catalunya)

Noticia: Oriol Pujol diu que votarà 'sí' en la consulta sobiranista de Barcelona

El president del grup de CiU al Parlament, Oriol Pujol, ha declarat a Ràdio Estel que votarà afirmativament en la consulta sobiranista de Barcelona, convocada per al 10 d'abril, al·legant que aquesta posició no li genera "cap dilema".

Pujol ha defensat el seu vot malgrat que el president de la Generalitat, Artur Mas, ha expressat que la consulta li genera un "dilema" per la responsabilitat del càrrec que ocupa.

"Puc actuar amb llibertat de consciència votant el que em sembli millor", ha afegit.

El desgavell del Tripartit

Hem estat set llargs anys sentint parlar del “desgavell” del Triparti. Ho han proclamat de manera insistent els seus adversaris polítics i un bon grapat de mitjans de comunicació. Cal dir que el resultat d'aquesta campanya va ser molt positiu pels opositors de l'executiu i que, en bona part, va ser conseqüència dels errors del mateix tripartit.
Sort que ara tenim “el govern dels milors”, Artur Mas dixit, i les coses han variat sensiblement. O no?

Pel que fa a la limitació de velocitat als accesos de Barcelona, les declaracions públiques dels consellers Felip Puig (Interior) i Lluís Recoder (Territori i Sostenibilitat) han estat força diferents i, de fet, contradictories. Tot plegat per que, segons sembla, el dilluns, Puig acabi anunciant el que, de fet, tan sols serà una supressió parcial del límit de velocitat.

I no serà perque CiU no tingues clar el que calia fer: A mitjans de l'any passat, el llavors portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, va dir que José Montilla dificilment podria liderar la lluita contra l'atur si no es capaç d'eliminar “l'errònea” mesura del Govern de limitar la velocitat a 80 kms. Segons La Vanguardia, Pujol va dir que la raó del manteniment dels 80 kms no era ni la reducció de la sinistralitat ni dels índexs de contaminació, sino l'afany recaptatori del Govern. I el propi Mas, desprès de les eleccions va assegurar que el límit desapareixeria. “Ho tenim molt estudiat”, va dir categòric.

Aquesta mateixa setmana hem sabut que la vicepresidenta Joana Ortega ha desautoritzat al secretari d'Habitatge, Carles Sala, i ha dit que la posició oficial del Govern català no és la defensa d'una reforma legal que generalitzi la dació per pagament. Fonts de Vicepresidència han dit que implantar aquest sistema de manera indiscriminada podria generar picaresca i afectar la sostenibilitat del sistema financer. Per això proposen que sigui el jutge el que decideixi quan es pot acceptar la dació per situacions socials d'extrema gravetat degudes a la crisi.El passat dimecres, Sala havia aplaudit una sentència judicial contraria a que els deutors d'una hipoteca,a mñés de torbar l'immoble hipotecat, hagin de seguir pagant la quantitat pendent.

La vaga encoberta d'alguns maquinistes del servei de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe, també ha servit per mostrar que en “el govern dels milors” encara no tenen massa clar lels termes del traspàs. Homs, el portaveu governamental, i algún altre càrrec de l'executiu van advertir a Renfe que o arreglaven el problema o pensarien en canviar d'operadora. El conseller Recoder va haver de corregir-los. Potser perquè Recorder sap que, a hores d'ara, els Ferrocarrils de la Generalitat, FGC, encara no estàn preparats per a fer-se càrrec del servei que dona Renfe, ni en mitjans ni pel que fa als més que possibles problemes intern sque provocaria la sensible diferència de les condicions laborals entre els treballadors d FGC i de Renfe, molt superiors les de la companyia espanyola.

Per cert, gran intervenció de la del portaveu Homs quan va anunciar que el Govern aprovaria un credit de 10 milions d'euros a Spanair “per salvar-la de la fallida”. Una paraula, la de “fallida” que, per raons obvies, va indignar a la cúpula de la companyia aèria.

El que deiem, sort que s'ha acabat el desori del Tripartit i que ara ens governen “els millors”.


Els temors de Trias

Xavier Trias ha dit el següent en referència a les anunciades primaries del PSC per escollir el candidat a l'alcaldia de Barcelona: "Assistim a un espectacle fora de lloc al PSC. Han perdut el nord, ara fan servir l'ajuntament per solucionar els seus problemes de partit, inverteixen únicament les seves energies a salvar la cadira i no a gestionar els problemes de la ciutat, que per això els han votat" . O sigui que cal pensar que al senyor Trias no li agrada gens ni mica que els militants i simpatitzants d'un partit puguin escollir directament el seu alcaldable.

De les paraules de Trias cal deduir que ell prefereix els nomenaments a dit i que considera negatiu el debat intern d'idees i projectes i donar la veu als militants i simpatitzants del partit. Per ell, sembla ser, això és un "espectacle fora de lloc". I encara ho arrodoneix dient " si soc alcalde, aquestes actituds (les primaries i el debat intern) no passaran". Que quedi ben clar que no acceptarà ni contestació ni debatre res amb la seva gent.

Ara bé, aquesta indignació mostrada per Trias pot tenir com a motiu de debò el fet de que l'anunci de Montserrat Tura de voler ser candidata a l'alcaldia de Barcelona li ha trencat el seu esquema electoral. El candidat convergent pensaba arribar a les eleccions de maig assistint ben tranquil a l'espectacle de l'enfonsament gradual de Jordi Hereu. Ara en canvi, el simple fet de l'obertura d'un diàleg intern en el sí del PSC ho canvia tot. Els seus rivals guanyaran protagonisme i fins i tot potser augmentin els seus minvats vots actuals. Hereu podria refer-se, cosa difícil, o Tura, aval.lada per la seva trajectoria al Govern, podria recuperar molts votants socialistes i aconnseguir-ne de nous.

I això no li agrada gens ni mica ni a Trias ni als seus assessors. per aquest motiu, han optat per desqualificar un procès democràtic en el sí del partit rival i han optat per donar arguments a aquells ciutadans pels quals els polítics són un món apart i que tan sols estan capficats en els seus "problems interns i en salvar les cadires oblidantse de gestionar la ciutat". Un missatge populista i barat. molt allunyat del que cal esperar d'un polític de la trajectoria democràtica de Trias, un missatge que el fa quedar malament i que traspua un cert temor al que pugui passar d'ara en endavant.

Montilla i Hereu

Jordi Hereu és un bon alcalde però la seva gestió podria haver estat molt millor. La seva arribada a l'alcaldia substituint a Joan Clos significà un canvi molt sustàncial en el retrat robot dels anteriors alcaldes socialistes de Barcelona amb noms com Narcís Serra, Pasqual Maragall i el mateix Clos. Hereu és un home més de carrer que els seus antecessors i ho tenia tot a favor. Tot menys un equip de col.laboradors adequat per a potenciar aquest paper d'home proper a la gent. La federació barcelonina del PSC va omplir l'ajuntament de joves tecnòcrates, cofois d'ells mateixos i molts d'ells, allunyats dels problemes reals de la ciutadania. La seva va ser una manera d'entendre la ciutat que moltes vegades ha semblat marcada per la fòrmula del "tot per el poble però sense el poble". I Hereu no ha volgut, no ha sabut, trencar un entorn que l'ha allunyat dels ciutadans i que ha fet que, possiblement, el nou alcalde de la ciutat acabi essent un senyor com Xavier Trias que inicialment va rebutjar ser candidat i que, al llarg dels seus anys a l'ajuntament ha practicat el "sistema Rajoy" o el que és el mateix, s'ha limitat a deixar que el seu rival es vagi enfonsant sense aportar cap projecte propi de ciutat.

Pels seus errors propis i amb l'inestimable ajut dels mitjans del Grup Godó (especialment La Vanguardia i RAC1) dedicats amb un afany indescriptible a destruir la figura de l'alcalde, Hereu ja no pot ser candidat, però el que ha fet i està fent la direcció del PSC és imperdonable. Han deixat passar anys veient com l'ajuntament de Barcelona entrava en crisi sense fer res per evitar-ho. I ni ara mateix, quan ja sembla impossible remontar els negres auguris dels sondejos, la direcció socialista és capaç de prendre decisions i es limita a enfonsar politica i personalment a un home honest com Hereu fent palés que no confia en ell però sense perdre cap mesura al respecte. A hores d'ara, l'únic que es mereixen els dirigents del PSC, amb José Montilla al front, és que l'encara alcalde els envïi a pastar.

"Fets i no paraules", va proclamar Montilla en el seu moment. La seva gestió de la crisi del tripartit i de la de l'ajuntament barceloní fa pensar que la frase necessita ser retocada: "Ni paraules, ni fets". Seria més escaient.


Menys diners per la sanitat i l'ensenyament públics

La situació econòmica, ben galdosa, ha fet que el nou Govern català, hagi decidit estalviar en dos apartats tan bàsics com la sanitat i l'ensenyament. En el cas concret de la sanitat, la mesura adoptada ha estat la de retallar la despesa en 850 milions d'euros tot i que en plena campanya, Mas va assegurar que mantindria la depesa sanitaria "al menys en els dos primers anys de la legislatura". Tot i la reducció pressupostaria el conseller Boi Ruiz ha anunciat que no es suprimiran prestacions. Imagino que els usuaris constatarem ben aviat quin grau de veritat hi ha en la promesa de Ruiz.

Per cert, no deixa de ser sintomàtic de l'orientació ideològica del que el president Mas va anomenar "el govern dels millors", el fet de que el conseller Ruiz, encarregat de gestiionar la sanitat pública, procedeixi de la patronal de la sanitat privada. Ruiz ja ha dit que s'aturarà la construcció d'alguns dels hospitals públics previstos per l'anterior govern. I, ai las, tambè ha aconsellat als ciutadans que seria bo que es fessin socis d'alguna mutua privada. Per si de cas no hi ha massa gent disposada a fer el pas, CiU ja ha anunciat que intentarà oferir reduccions fiscals als que ho facin.

Per la seva banda, el departament d'Ensenyament, ja ha anunciat que retallarà en un 70% els diners que havia previst l'anterior govern per ajudar als co.legis i alumnes de cara a organitzar actvitats a la "setmana blanca" o vacances d'hivern que es faràn el proper febrer A la vegada, estudia suprimir la sisena hora. Una mesura que a més de comportar el comiat de molts dels mestres que varen ser contractats amb motiu d'aquesta ampliació d'horari lectiu, pot suposar una nova discriminació des centres públics en relació als concertats que si que fan les sis hores diàries de classe. De nou, els alumnes de la pública veurien reduit en una hora el seu horari escolar mentre que els de la privada concertada ( i per tant subvencionada per la Generalitat) mantindrien les sis hores actuals.

Això si, malgrat la crisi, "el govern dels millors" pensa suprimir l'impost de succesions que, a hores d'ara i desprès de les retallades fetes el govern Montilla, tan sols afecta a grans propietaris i a persones d'alt nivell econòmic. No beneficia a les classes populars i ni tan sols a les classes mitges. No endevades, Mas va dir que aquest era un executiu "bussines friendly".

Menys diners per la sanitat i l'ensenyament públics

La situació econòmica, ben galdosa, ha fet que el nou Govern català, hagi decidit estalviar en dos apartats tan bàsics com la sanitat i l'ensenyament. En el cas concret de la sanitat, la mesura adoptada ha estat la de retallar la despesa en 850 milions d'euros tot i que en plena campanya, Mas va assegurar que mantindria la depesa sanitaria "al menys en els dos primers anys de la legislatura". Tot i la reducció pressupostaria el conseller Boi Ruiz ha anunciat que no es suprimiran prestacions. Imagino que els usuaris constatarem ben aviat quin grau de veritat hi ha en la promesa de Ruiz.
Per cert, no deixa de ser sintomàtic de l'orientació ideològica del que el president Mas va anomenar "el govern dels millors", el fet de que el conseller Ruiz, encarregat de gestiionar la sanitat pública, procedeixi de la patronal de la sanitat privada. Ruiz ja ha dit que s'aturarà la construcció d'alguns dels hospitals públics previstos per l'anterior govern. I, ai las, tambè ha aconsellat als ciutadans que seria bo que es fessin socis d'alguna mutua privada. Per si de cas no hi ha massa gent disposada a fer el pas, CiU ja ha anunciat que intentarà oferir reduccions fiscals als que ho facin.
Per la seva banda, el departament d'Ensenyament, ja ha anunciat que retallarà en un 70% els diners que havia previst l'anterior govern per ajudar als co.legis i alumnes de cara a organitzar actvitats a la "setmana blanca" o vacances d'hivern que es faràn el proper febrer A la vegada, estudia suprimir la sisena hora. Una mesura que a més de comportar el comiat de molts dels mestres que varen ser contractats amb motiu d'aquesta ampliació d'horari lectiu, pot suposar una nova discriminació des centres públics en relació als concertats que si que fan les sis hores diàries de classe. De nou, els alumnes de la pública veurien reduit en una hora el seu horari escolar mentre que els de la privada concertada ( i per tant subvencionada per la Generalitat) mantindrien les sis hores actuals.
Això si, malgrat la crisi, "el govern dels millors" pensa suprimir l'impost de succesions que, a hores d'ara i desprès de les retallades fetes el govern Montilla, tan sols afecta a grans propietaris i a persones d'alt nivell econòmic. No beneficia a les classes populars i ni tan sols a les classes mitges. No endevades, Mas va dir que aquest era un executiu "bussines friendly".

¡¡¡A la mierda!!!

El dijous 23 de desembre del 2010, un tal Erasmo va escriure el següent a la columna que cada dia publica a la pàgina 3 de El Mundo:

Qué Gordo
CATALANIZACIÓN astuta de España, manipulación desvergonzada de árbitros, dócil malla mediàtica a favor del Barça, fijación psicótica con Cataluña: mucho design, poca democracia, ninguna libertad (de Prensa), Rosell, ahora en CEOE, entusiasta del primer Estatut, una de las más mastodónticas estafas perpetradas contra el pueblo español,.y este Gordo 'catalán': la vieja sospecha de las trampas en los sorteos en "el reino de la fullería" (Herrero de Miñón), aquella Navidad del 1997, un interventor bailó las cifras del 5º premio y."
Impossible ubicar més mala llet, més odi i més rancunia envers Catalunya i els catalans en un text tan curt. I una única resposta possible: Imitar a Fernando Fernán Gómez i enviar a aquest personatge ¡¡¡"A la mierda"¡¡¡
Y.