divendres, 11 de febrer de 2011

El gran error d'Hereu


Al llarg de la campanya que enfronta Jordi Hereu i Montserrat Tura per ser escollits com a candidat/a del PSC a l'alcaldia de Barcelona, Hereu ha insistit que tant la seva companya de files com el candidat de CiU, Xavier Trias, s'han de limitar a parlar de projectes, i que, en canvi, ell pot exhibir el seu treball al front de l'ajuntament barceloní.

No cal fer un gran esforç intel-lectual per arribar a aquesta conclusió. Per això li recomanaria que, posats a reflexionar, esmerci un moment del seu temps a pensar com és que, malgrat la seva bona feina, els sondejos mostren que hi ha una part molt important de l'electorat barceloní que no el vol com a alcalde. Per cert, té un suport més baix que el que en el seu moment tenia Joan Clos i que va fer que, per decisió del partit i per evitar una debacle, Hereu el substituís abans d'hora al front de l'ajuntament.

Induït per membres del seu entorn, que pensen més en el congrés del PSC de la propera tardor que en el resultat de les municipals de maig a Barcelona, Hereu recorda sovint que ell va donar suport a Montilla en les darreres eleccions catalanes i es lamenta que ara no hi hagi hagut reciprocitat per part de la direcció nacional del PSC. Posats a pensar en les eleccions catalanes i en el desastre electoral que van patir els socialistes, Hereu hauria de pensar també que el fracàs de Montilla es va produir tot i que la gestió del Govern d'esquerres no va ser ni de bon tros el desgavell que la dreta i els mitjans que li donen suport han venut.

Potser Hereu hauria de pensar que el fracàs a les catalanes va ser degut a molts motius i que un d'ells, gens menyspreable, va ser la manca de lideratge de Montilla davant de la ciutadania. Una mancança que també es dóna en el seu cas i que té una gran importància sempre, però especialment en moments de crisi com els d'ara.

Hereu, jugant la carta emocional, pot guanyar les primàries, però és pràcticament impossible que guanyi les eleccions. I Barcelona tindrà un alcalde que inicialment va rebutjar ser candidat perquè preferia seguir de diputat a Madrid –tan sols cal mirar els diaris d'aquella època– i que encara és l'hora de que presenti un projecte de futur engrescador per a la capital de Catalunya.

Podria haver estat diferent, hauria d'haver estat diferent. No ho ha estat malgrat que Hereu ha sigut un bon alcalde, però a qui un entorn de tecnòcrates elitistes ha allunyat de la ciutadania i l'ha portat a la situació actual.