dijous, 3 de febrer de 2011

Montilla i Hereu

Jordi Hereu és un bon alcalde però la seva gestió podria haver estat molt millor. La seva arribada a l'alcaldia substituint a Joan Clos significà un canvi molt sustàncial en el retrat robot dels anteriors alcaldes socialistes de Barcelona amb noms com Narcís Serra, Pasqual Maragall i el mateix Clos. Hereu és un home més de carrer que els seus antecessors i ho tenia tot a favor. Tot menys un equip de col.laboradors adequat per a potenciar aquest paper d'home proper a la gent. La federació barcelonina del PSC va omplir l'ajuntament de joves tecnòcrates, cofois d'ells mateixos i molts d'ells, allunyats dels problemes reals de la ciutadania. La seva va ser una manera d'entendre la ciutat que moltes vegades ha semblat marcada per la fòrmula del "tot per el poble però sense el poble". I Hereu no ha volgut, no ha sabut, trencar un entorn que l'ha allunyat dels ciutadans i que ha fet que, possiblement, el nou alcalde de la ciutat acabi essent un senyor com Xavier Trias que inicialment va rebutjar ser candidat i que, al llarg dels seus anys a l'ajuntament ha practicat el "sistema Rajoy" o el que és el mateix, s'ha limitat a deixar que el seu rival es vagi enfonsant sense aportar cap projecte propi de ciutat.

Pels seus errors propis i amb l'inestimable ajut dels mitjans del Grup Godó (especialment La Vanguardia i RAC1) dedicats amb un afany indescriptible a destruir la figura de l'alcalde, Hereu ja no pot ser candidat, però el que ha fet i està fent la direcció del PSC és imperdonable. Han deixat passar anys veient com l'ajuntament de Barcelona entrava en crisi sense fer res per evitar-ho. I ni ara mateix, quan ja sembla impossible remontar els negres auguris dels sondejos, la direcció socialista és capaç de prendre decisions i es limita a enfonsar politica i personalment a un home honest com Hereu fent palés que no confia en ell però sense perdre cap mesura al respecte. A hores d'ara, l'únic que es mereixen els dirigents del PSC, amb José Montilla al front, és que l'encara alcalde els envïi a pastar.

"Fets i no paraules", va proclamar Montilla en el seu moment. La seva gestió de la crisi del tripartit i de la de l'ajuntament barceloní fa pensar que la frase necessita ser retocada: "Ni paraules, ni fets". Seria més escaient.