dimarts, 24 de maig de 2011

PSC: explicacions per una debacle

En contra del que ha dit Miquel Iceta en nom de la direcció del PSC, la gran desfeta del socialisme català d'aquest diumenge no es pot explicar per un únic motiu: el malestar ciutadà amb les mesures del Govern central. De raons que expliquen la debacle n'hi ha molts i variats i, fins i tot, contradictoris.

És evident que bona part l'electorat d'esquerres està indignat per la gestió de José Luis Rodríguez Zapatero al front del Govern - primer perquè tothom s’adonava de la crisi menys ell i després per les mesures que va adoptar en plena sintonia amb el que marcaven allò que en diuen "els mercats", concepte que intenta dissimular que ens estem referint als grans poders econòmics internacionals. La capacitat mostrada a l'hora de prendre mesures per solucionar els problemes dels bancs a prémer a fons a les classes populars, segueix essent molt difícil de digerir. En el cas concret de Catalunya, cal afegir que una part de l'electorat no ha acabat d’entendre l'acriticisme del PSC davant de totes les mesures de Zapatero.

I si aquesta era una raó generalista, n'hi ha hagut d'altres de sectorialitzades.
Una d'elles el tractament de la immigració. A l'àrea metropolitana, més que una pujada de CiU a costa del PSC, als socialistes els vots els han fugit cap a partits que han proclamat la necessitat de mà dura contra els immigrants. En alguns casos, com a Santa Coloma de Gramenet, cap als franquistes xenòfobs de Plataforma per Catalunya (PxC). A Santa Coloma han aconseguit tres escons després d'omplir les parets amb els cartells de "primer els de casa". mentre que el PP augmentava de 4 a 5 el nombre de regidors (la segona força local amb PxC com a tercera). Per la seva banda, CiU, es va quedar amb dos regidors.

No deixa de ser significatiu que un els llocs on el PSC s'ha mantingut amb força sigui Lleida, on el seu alcalde va ser pioner en l’adopció de mesures contra l'ús del burka. Candidats del PSC de l'àrea metropolitana han reconegut que al llarg de la campanya s'han trobat amb molts ciutadans que els han dit que, malgrat ser votants socialistes, ara no els votarien "per haver donat un tracte preferent als immigrants"

Una part important de l'electorat socialista, en canvi, ha decidit modificar els seu vot o passar a l'abstenció, indignat amb la decisió del PSC de fer que els seus 25 diputats al Congrés no s'afegissin a la resta de diputats catalans a l'hora de reclamar que el Govern central avanci al català els diners que estableix l'Estatut i que l'executiu espanyol es nega a pagar fins d'aquí a dos anys. És evident que la votació era una trampa de CiU per situar el PSC en un atzucac, però l'executiva socialista no va tenir la sensibilitat de fer repetir els seus diputats el vot que abans havien realitzat els seus senadors al Senat. A quatre dies de les eleccions, José Montilla i els seus van estar mancats de reflexes i no van saber copsar que els catalans estan farts de ser maltractats econòmicament. És clar que alguns pensem que també hi va a tenir molt a veure el desig de la cúpula del PSC de no comprometre la diputada i ministre de Defensa, Carme Chacón, aspirant a succeir Zapatero com candidata socialista. Si Chacón hagués votat en contra del PSOE s'hauria obert un sarau impressionant. I sembla que, entre mimar la ministra o els alcaldables del PSC, Montilla i el seu entorn van optar per protegir la Chacón.

El cas de Barcelona mereix un capítol apart i caldrà parlar-ne un altre dia.

Per cert, els resultats dels PSC són un desastre sense excuses, però caldria recordar que, fa quatre anys, la ciutat més important amb alcalde de CiU era Sant Cugat del Vallès. En canvi, a falta dels pactes que es puguin produir, els socialistes han mantingut les alcaldies de moltes de les grans poblacions de l'àrea metropolitana de Barcelona i Lleida. Fins al proper congrés de finals d'any, el PSC pot passar situacions molt diverses i fins i tot pel risc de la seva ruptura. Malgrat això i segons com acabi el procés congressual, el seu poder municipal, tot i que amb debilitat, podria ser un bon suport de cara a la resurrecció del partit.

dimarts, 17 de maig de 2011

El poder

Vaig a veure un amic ingressat a l'Hospital de l'Esperança, un centre públic barceloní. Com cada vegada, quan arribo a la planta on es troba allotjat, vaig cap a la pila d'exemplars de ‘La Vanguardia’ que, de franc, són a disposició de malalts, visitants i personal del centre. M'expliquen que aquest obsequi està disponible a altres centres de la sanitat pública catalana. Em diuen que, ja fa temps, sota la presidència de José Montilla, la Conselleria de Salut va contractar un bon grapat de subscripcions d'aquest diari.

Agafo el tren de Girona a Portbou. La senyora que seu al meu costat m'explica que ‘La Vanguardia’ que està llegint li ha sortit de franc. "No sé si és cosa de Renfe o de Rodalies de Catalunya, però sempre hi ha un bon grapat de diaris de franc per als viatgers", m'explica. Més tard, em diuen que algunes conselleries del tripartit van sentir la necessitat d'encarregar milers de subscripcions. Però no saben explicar si les subscripcions de llavors segueixen vigents o sí el nou Executiu català ha decidit renovar-les.

De bon matí, m'acosto a una oficina de La Caixa i veig que la primera entitat financera de Catalunya ha optat per ‘La Vanguardia’ per tenir informats els seus empleats. Més tard, mentre sóc a casa, escolto a RAC1, emissora del Grup Godó, uns interessants consells que reiteradament i al llarg de tot el dia, repeteixen des de fa anys per alliçonar els ciutadans sobre la necessitat de parlar un català correcte. Cal que els digui que és una campanya de la Generalitat que tan sols es pot escoltar a aquesta emissora?

Vist tot això, arribo a la conclusió que a ‘La Vanguardia’ i/o al Grup Godó hi ha algú que en sap molt.

dilluns, 16 de maig de 2011

PP i Plataforma per Catalunya d'acord: Primer els de casa!

La insistència del PP català a centrar el seu discurs electoral per a les municipals en la immigració li pot haver jugat una mala passada. Almenys, pel que fa a la imatge. I és que els populars han coincidit amb el partit populista de Josep Anglada, Plataforma per Catalunya, a l’hora d’elegir lema a Rubí: 'Primer els de casa'.

http://www.eldebat.cat/cat/notices/2011/05/pp_i_pxc_fan_servir_el_mateix_lema_a_rubi_85746.php

dissabte, 7 de maig de 2011

El joc brut de Florentino i Mourinho

Ho recorden? L'estiu del 2009, Florentino Pérez, retornat a la presidència del Real Madrid, va decidir gastar-se centenars de milions en la compra de jugadors amb l'objectiu no amagat d'acabar amb el cicle de victòries del Barça. Cristiano Ronaldo, Kaká, Benzema, Xabi Alonso, Granero, Albiol, Albeloa i Garay es van afegir a la llista de jugadors que entrenaria Manuel Pellegrini. Florentino va justificar la despesa tot dient que calia gastar en un any el que en circumstàncies normals es gastaria en tres.

La temporada 2009/10 va acabar amb un fiasco total: el Reial Madrid va quedar fora de la Copa del Rei a mans de l'Alcorcón de 2a B; va ser eliminat de la Champions League a vuitens de final, i a la Lliga, va quedar segon darrere del Barça. Vist el fracàs, l'estiu del 2010 Pérez va afegir més fitxatges a la plantilla: Canales, Di María, Pedro León, Khedira, Carvalho i Özil i, a mitja temporada, Abemayor. Va expulsar Pellegrini i va fitxar José Mourinho, potser pel fet que, com a entrenador de l'Inter, havia eliminat de la Champions el Barça.

Encara que la temporada no ha acabat, el Reial Madrid ha estat expulsat de la Champions pel Barça que, llevat d'una sorpresa gegantina, s'emportarà la Lliga. El Madrid s'haurà de conformar amb la Copa del Rei, guanyada al Barça en la pròrroga i per la mínima. Molt poc per tants diners gastats.

Dues temporades de Florentino a la presidència i tan sols pot oferir al socis una copa, la de la competició menys important del calendari oficial. I és aquí on cal buscar els motius que han portat a que aquesta temporada la Brunete mediàtica esportiva, altrament coneguda com la Central Lechera hagi donat ple suport a Mourinho i a les seves denúncies de favoritisme envers el Barça per part de totes les institucions esportives, arbitrals ‘tutti quanti’. Unes denúncies que malgrat el seu to groller i demagog no han estat desautoritzades per Pérez, ans al contrari, han tingut tot el seu suport.

El president ha gastat tot el que el club tenia i més per superar el Barça i aquest segueix essent considerat internacionalment com el millor equip del món. L'entrenador, a qui Pérez va presentar com el millor entrenador del món i que és el millor pagat, no ha sabut aprofitar la qualitat indiscutible dels seus jugadors i ha ofert victòries però molt poc joc als seus afeccionats.
Vist que anaven per mal camí, Pérez i Mourinho van arribar a la conclusió (potser el dia que el Barça els va guanyar per 5 a 0) que havien de fer servir el Pla B: si el Barça torna a quedar pel davant del Reial Madrid, hem de fer veure a tot el món que això ha estat fruit del ‘villarato’, del ‘platinato’, del dopatge i de tot el que calgui. “El Madrid ha perdut, però ha estat en contra d'un equip que juga brut i fa trampes”, és el missatge que volen transmetre urbi et orbe.

I així ho han fet amb la col·laboració de la majoria de mitjans madrilenys, que, en molts casos, no han tingut cap problema en manipular imatges i difondre rumors que atempten contra la dignitat del Barça, els seus jugadors i entrenador i la seva directiva.

Volien exhibir victòries i, sobretot, derrotar el Barça. Com que no ha pogut aconseguir-ho, llencen merda a sobre de les victòries barcelonistes.