dimarts, 17 de maig de 2011

El poder

Vaig a veure un amic ingressat a l'Hospital de l'Esperança, un centre públic barceloní. Com cada vegada, quan arribo a la planta on es troba allotjat, vaig cap a la pila d'exemplars de ‘La Vanguardia’ que, de franc, són a disposició de malalts, visitants i personal del centre. M'expliquen que aquest obsequi està disponible a altres centres de la sanitat pública catalana. Em diuen que, ja fa temps, sota la presidència de José Montilla, la Conselleria de Salut va contractar un bon grapat de subscripcions d'aquest diari.

Agafo el tren de Girona a Portbou. La senyora que seu al meu costat m'explica que ‘La Vanguardia’ que està llegint li ha sortit de franc. "No sé si és cosa de Renfe o de Rodalies de Catalunya, però sempre hi ha un bon grapat de diaris de franc per als viatgers", m'explica. Més tard, em diuen que algunes conselleries del tripartit van sentir la necessitat d'encarregar milers de subscripcions. Però no saben explicar si les subscripcions de llavors segueixen vigents o sí el nou Executiu català ha decidit renovar-les.

De bon matí, m'acosto a una oficina de La Caixa i veig que la primera entitat financera de Catalunya ha optat per ‘La Vanguardia’ per tenir informats els seus empleats. Més tard, mentre sóc a casa, escolto a RAC1, emissora del Grup Godó, uns interessants consells que reiteradament i al llarg de tot el dia, repeteixen des de fa anys per alliçonar els ciutadans sobre la necessitat de parlar un català correcte. Cal que els digui que és una campanya de la Generalitat que tan sols es pot escoltar a aquesta emissora?

Vist tot això, arribo a la conclusió que a ‘La Vanguardia’ i/o al Grup Godó hi ha algú que en sap molt.