diumenge, 19 de juny de 2011

Polítics insensibles

D'ençà de la mort del general Franco - dictador assassí, digui el que digui la Real Academia de la Historia espanyola- , he viscut moltes nits electorals. Durant totes elles, he pogut sentir dir a polítics de tots els colors la frase més tòpica d'aquest món en què viuen: "És molt preocupant l'alt grau d'abstencionisme que s'ha produït en aquestes eleccions. Caldrà que els polítics reflexionem sobre els motius que provoquen que la gent cada vegada s'allunyi més de la política i actuem en conseqüència".

El cert és que la reflexió els dura ben poc. Ben aviat s'adonen que de l'abstenció ciutadana el que els preocupa és la que protagonitzen els seus electors concrets. De fet, tots els partits saben perfectament que amb les actuals normatives electorals els 135 escons del Parlament o els 350 del Congrés s'hauran d'omplir, hagin votat el 90 per cent dels electors o tan sols el 20 per cent. Per això, als responsables dels partits el que de debò els preocupa és que vagin a votar els seus. De fet, ja els va bé que els electors dels altres es quedin a casa seva. És una actitud indigna i mancada de perspectiva que ha anat provocant a cada elecció un major nombre d'abstencionistes.


Els partits, els seus dirigents i molts dels seus militants, viuen tancats en un ambient claustrofòbic, allunyats dels problemes dels ciutadans sense la menor sensibilitat envers aquests. De vegades diuen coses que ens fan creure que potser sí; que aquesta vegada va de debò i que trencaran el seu aïllament suïcida. Però ben aviat ens adonem que era una esperança falsa.


Com a conseqüència d'aquesta separació entre polítics i ciutadans, ha aparegut el moviment del 15-M. Com si fos una nova nit electoral, hem tornat a sentir els polítics dir que caldrà escoltar el que diuen els 'indignats', fins i tot que moltes de les coses que plantegen són força interessants i que caldria reflexionar-hi. Però ja ha passat més d'un mes des de l'aparició del 15-M i en tot aquest període de temps no hem pogut escoltar cap resposta concreta dels polítics a una sola de les demandes populars. O no volen o no poden o no saben acostar-se a la gent. I ho acabaran pagant.