dijous, 7 de juliol de 2011

Jugant amb la llengua

nforma eldebat.cat que “El Parlament Europeu ha rebutjat l'esmena en defensa de l'etiquetatge en català proposada per 40 eurodiputats catalans, amb Ramon Tremosa (CiU) i Oriol Junqueras (ERC) al capdavant. Per tant, podrà aprovar aquest dimecres la normativa que obliga a etiquetar els productes almenys en una llengua oficial europea. Si és així, s'obre la porta que un futur govern espanyol prohibeixi l'etiquetatge només en català’.

Segons el text proposat pel Consell Europeu, en el cas de Catalunya, l'etiquetat es podria fer en català, però també en castellà o anglès, que sí són oficials. L'esmena, segons va explicar Tremosa, volia "evitar que futurs governs espanyols vulguin utilitzar textos europeus per prohibir l'etiquetatge només en català dels productes"
.

D'entrada, cal deixar clar, en contra del que s'ha intentat fer creure des de determinats sectors periodístics i polítics del país, que el projecte del Consell Europeu de la Unió Europea (UE) no està centrat en la llengua catalana. No som els catalans els destinataris de les males maneres de la resta d'europeus. Estem parlant d'un projecte de normativa d'àmbit comunitari. Desprès caldrà que alguns rellegeixin la notícia i que s'adonin que, en cap cas, l'aplicació de la norma comportarà que no es puguin etiquetar els productes en català. Simplement, caldrà que, a la vegada, ho estiguin també en una llengua oficial de la UE (condició que encara no té el català i que molt possiblement no tindrà mentre segueixi formant part del regne d'Espanya).

Si la normativa no ha de comportar la prohibició d'etiquetar en català, on és el problema? ¿Tal vegada l'atac contra Catalunya es produeix perquè potser, en el futur, ens obligaran a fer els envasos en català i castellà alhora? ¿Però ja saben els senyors Tremosa i Junqueras quants productes fabricats o simplement venuts a Catalunya fan servir el català en els seus envasos i prospectes? No tan sols en català, sinó fent servir el català juntament amb altres llengües? Ja els hi ho diré: vagin a qualsevol supermercat i podran constatar que són molt pocs, una quantitat que amb prou feines arriba a ser simbòlica.

Quan l'eurodiputat Tremosa torni a Barcelona, un cop acabada la seva feina a Brussel·les, podria aprofitar i acostar-se a la seu de Convergència. I un cop allà podria demanar als seus companys, que, per cert governen a Catalunya, que facin complir les normatives vigents sobre l'etiquetat dels productes en català. En tot cas, que no es faci massa esperances: aquest dimecres hem sabut que les grans distribuïdores nord-americanes han arribat a un acord amb el Govern per saltar-se la llei del tripartit que els obligava a doblar al català massa pel·lícules. I és que, ja ho sap senyor, Tremosa, CiU ja els ha dit que no es preocupin. (Publicat a eldebat.cat)