L'escàndol del l'esport professional.

Alguns diaris expliquen que el Real Madrid vol interferir en la negociació entre el Barça i l'Arsenal per Cesc i que està disposat a pagar 50 milions pel jugador. A la vegada ens assabentem que els barcelonistes estudien pagar una xifra més o menys similar per fitxar un tal Alexis que fa mig any ningú sabia qui era i que ara sembla ser que s'ha convertit en imprescindible per Guardiola. El Barça i el Madrid són els dos equips que ingressen més diners a Espanya i a gairebé en tot el món. Tot i així, com que encara en gasten molt més del que guanyen, resulta que deuen centenars de milions d'euros. Però tant li fa: ara volen gastar-se 50 milions en Cesc i 50 en Alexis.

Els que saben de què va això del futbol et diuen que, de dret a llei, a la primera divisió hi haurien de quedar quatre o cinc equips com a màxim. La resta haurien de baixar a segona o desaparèixer perquè han fet fallida. A Segona A i a Segona B la situació encara és més dramàtica. Al basquet i a l'handbol les coses van igual o pitjor, amb jugadors que no cobren (i el que és pitjor, que no cobraran) i creditors que ho tenen molt negre per recuperar els seus diners.

Molts dels clubs, en qualsevol d'aquests esports, han sobreviscut gràcies als ajuts de les institucions locals, provincials o autonòmiques. Ajuts que fins ara han estat, en molts casos, molt importants i claus per a la supervivència de les entitats i que, davant de la gravetat de la crisi, perillen seriosament.

Malgrat això, encara hem de sentir a les autoritats esportives espanyoles i, en el nostre cas, catalanes, que "hasta aquí hemos llegado". Que l'esport professional tan sols ha de viure dels diners que generi i en cap cas de les subvencions publiques, i que els clubs que no reuneixen les condicions per estar en aquesta primera fila hauran de dedicar-se a l'esport amateur. Malgrat la gravetat de la crisi econòmica, encara no hem sentit a les autoritats esportives prohibint a qualsevol institució que dediqui ni un cèntim d'euro a ajudar cap club professional.

El Govern central, mentre hi hagi tants milions de ciutadans sense feina i en una situació dramàtica, hauria de prohibir que cap institució, de qualsevol nivell, aporti cap diner per aconseguir que qualsevol ciutat, o autonomia o el conjunt d'Espanya sigui l'escenari d'esdeveniments esportius a canvi d'aportar xifres milionàries als seus organitzadors internacionals. A hores d'ara, per exemple, resulta una burla esfereïdora llegir que la Generalitat valenciana donarà 18 milions d'euros per aconseguir que el Gran premi d'Espanya de Fórmula 1 se celebri en exclusiva a València.  (Publicat a eldebat.cat)