Catalunya, espanyola però no estimada.

Ja fa molts anys, un valencià que va fer la Guerra civil amb els franquistes i que va esdevenir  alferez provisional de l'exèrcit "nacional", va dir en una entrevista que a ell li agradava molt Catalunya, "si no fos pels catalans".

Aquest franquista, de nom Santiago Bernabeu, va arribar a ser president del Real Madrid. Ara, llegint i escoltant tot el que s'està dient a les Espanyes sobre la decisió del TSJC en relació a la decisió del TSJC sobre la normativa catalana d'immersió lingüística,  un arriba a la conclusió de que cada cop hi ha molts més ciutadans espanyols que reivindicant la condició espanyola de Catalunya, no amaguen la seva nul.la smpatía envers els catalans, la seva cultura i les seves institucions. 

Un d'aquests defensors de la espanyolitat de Catalunya és Tomás Cuesta, articulista de l'ABC que està situat a la dreta de la dreta.. Com la gran majoria dels seus companys d'ideologia, Cuesta ha deixat clar que el seu desig seria que les lleis aconsseguissin, més aviat que tard, una "Cataluña española"amb la mateixa personalitat diferenciada que poden tenir Murcia o la Rioja. 

En un article publicat a l'ABC, Cuesta dona una peculiar visió de l'ensenyament a Catalunya: "las autoridades políticas y académicas de Cataluña han logrado que generaciones enteras de jóvenes acaben sus estudios con un más bien escaso conocimiento de la denominada lengua propiajcon un manejo del castellano que les da para salir del paso: lo mínimo para viajar por el resto de España con uns ciertas garantías de conseguir alojamiento, comida y un plano callejero". Amb  molt poques ratlles, Cuesta en té prou per intentar ridiculitzar la llengua catalana a la que cita  com"la denominada lengua propia, i per deixar als catalans com uns ignorants que gairebé no saben parlar castellà.
El que deia, volen Catalunya a España, però als faria molt feliços que fos sense catalans. No ens volen.