dimarts, 27 de novembre de 2012

Les teles privades espanyoles 'ajuden' a Rivera

Els boníssims resultats d'Albert Rivera i Ciutadans podrien tenir molt a veure amb el fet que aquestes han estat les primeres eleccions catalanes en les que les televisions privades espanyoles han dedicat una gran atenció tant en els seus informatius com en programes de debat i especials.

Gràcies a aquesta atenció generada per la vinculació electoral amb el procés sobiranista, les eleccions han arribat a una part molt important de la ciutadania catalana que no acostuma a seguir ni TV3 ni les ràdios en català i que és la més susceptible de sentir temor davant d'una hipotètica independència.

Tot i que en aquests debats hi han paticipat polítics catalans de tots els partits, Rivera, a qui ningú nega una gran capacitat comunicativa, és --des-de fa temps-- un habitual dels debats de Tele 5, la Sexta i Intereconomía i ha sabut treure profit electoral d'aquesta presència continuada.

Amb qui pactarà Mas?



Gemma Galdón, professora universitaria que en la seva faceta de tertuliana acostuma a provocar les ires dels convergents, escrivia el dilluns a twitter: "Després de convocar unes eleccions irresponsables, ara Mas demana responsabilitat als demés". Doncs sí, d'això es tracta. D'ençà de la nit electoral, després d'haver perdut 12 escons, el president en funcions s'ha fet un fart de repetir que ell i CiU assumiran totes les responsabilitats que els hi pertoquen, però que també caldrà que les altres formacions assumeixin les seves.

O sigui, que Mas, que pel seu propi interès va avançar les eleccions quan encara quedaven dos anys de legislatura, ara exigeix responsabilitat als altres per evitar en la mesura del possible les desgràcies provocades per una inoportuna convocatòria electoral amb la que volia tapar la seva desastrosa gestió al front del Govern.
Quina és la responsabilitat que Mas exigeix ara a Esquerra i PSC --presumptes  socis de govern-- per tal de fer governable la Generalitat? A més d'haver deixat clar que segueix amb la seva intenció de convocar una consulta sobre el dret a decidir, Mas ja ha dit que caldrà seguir fent retallades. Sobre la primera qüestió, caldrà veure quin tipus de consulta planteja CiU. És molt possible que ERC accepti qualsevol formulació, mentre que les exigències del PSC podrien ser més restrictives. Però és en el segon apartat, el pressupostari, on els sacrificis que exigeixi CiU siguin dificilment suportables pels dos partits de centre esquerra, independentista un, i federalista l'altre.

Oriol Junqueras i Pere Navarro ja han fet declaracions en els que han deixat ben clar que els seus respectius partits defensen mesures econòmiques que difereixen molt de les retallades fetes per CiU. De fet, el PSC ja ha dit que no pactarà amb Mas,  mentre que ERC ha mostrat la seva predisposició a, com a molt, donar suport al Govern des de l'oposició.

Donat que CiU diu que no vol pactar ni amb el PP ni amb ICV-EUiA, el rebuig del segon i del tercer partit de la cambra, deixaria a la federació nacionalista en una situació extremadament incòmoda  i dificultaria moltíssim la governabilitat del país. amb el risc, fins i tot, de que Mas es vegi abocat a una nova convocatòria electoral que seria dramàtica pel país.

Per fer que això no passi hi haurà moviments de tota mena. Ja es comenta que els empresaris rebutgen un pacte CiU-ERC i que desitgen la sociovergència. Deixant de banda el fet que, en els darrers temps, Mas i altres líders de CiU no han fet massa cas als desitjos del sector empresarial, no sembla massa creïble que, pressionat per totes bandes, el PSC acceptés defensar una consulta que accepta però que no l'entusiasma i unes retallades socials que l'allunyarien encara més del que queda del seu electorat.El PSC, a més, prou feina té en esforçar-se per intentar sobreviure al seu important naufragi electoral. ERC, per la seva banda, sap que molts dels seus vots del 25-N li han vingut de funcionaris de tota mena i condició que s'han vist sensiblement perjudicats per les mesures del Govern de Mas.

Que li queda a Mas? Doncs o cedir en algunes de les seves propostes (referèndum o retallades) per intentar convencer a PSC o ERC, o continuar amb la geometria variable que ha fet servir en l'anterior minilegislatura. o... acostar-se de nou al PP. Sí, ja sé que Mas ha dit que no ho farà, però sempre podrà trobar una excusa per a fer-ho: "Socialistes i republicans no han estat disposat a assumir les seves responsabilitats i m'han obligat a buscar al PP".  De fet, malgrat el seu empipament amb el Govern Rajoy, encara és l'hora en que hagi de trencar els seus pactes amb el PP a la Diputació de Barcelona i alguns ajuntaments catalans.

divendres, 2 de novembre de 2012

Mas en Mos(cú) .


























Article de Santiago González - Publicat a El blog de Santiago González - El Mundo 

Artur Mas viajó a Moscú con el alma pura y sedienta del turista, a hacerse una foto ante la catedral de San Basilio. Lo comprendo muy bien. La primera vez que fui a Londres me hice una foto junto a un guardia de Buckingham Palace y en Nueva York, con el puente de Brooklyn a mis espaldas. Nunca estuve en Moscú, pero con toda seguridad me habría retratado como el president, en la Plaza Roja. También otra ante el Kremlin, claro.
El diario ABC da cuenta hoy del muy discreto éxito de su primer viaje de Estado, aunque haya sido en plan virtual. Cuenta en su 'enfoque' Jaime González que en el Komsomolskaya Pravda no aparece ni una línea sobre el Foro Empresarial Cataluña-Rusia y el viaje del president, mientras publicaban una foto de cinco militares rindiendo honores a una gallina. Lamenta no poder informar sobre las gracias de la gallina por desconocer el cirílico. Tampoco en el resto de los periódicos de Moscú aparece "ninguna referencia al acto, lo que demuestra la irreversible decadencia de la prensa rusa".
Mas había cursado (a través de la Embajada española) peticiones de entrevistas con el viceprimer ministro Arkady Dvorkovich y con los ministros de Energía, Desarrollo Regional y Cultura. Los cuatro declinaron esta oportunidad, al igual que el viceministro de Desarrollo Económico. No es improbable que ERC presente una interpelación al Gobierno para que explique por qué no consiguió esas entrevistas para el honorable y saque la inevitable conclusión: ¿ven cómo necesitamos un Estado y unas embajadas propias? Lástima que la gestión hecha con los recursos propios, la concertación de una entrevista a Mas (a más) en el diario oficial, 'Rossiiskaya Gazeta' tampoco fue coronada por el éxito.
Además de la delegación empresarial que capitaneaba el president, le acompañaba un séquito de al menos 23 personas de la Generalitat, que incluía a  su propia esposa, el secretario de Asuntos Exteriores y el fotógrafo de la Generalitat. Había una cuantiosa representación de los Patronatos Turísticos de las Diputaciones: 8 de Salou y Aeropuerto, 6 de Costa Brava y Tarragona, 4 de la Diputación de Barcelona, encabezada por el presidente y su esposa, así como alcaldes y cargos de una docena de Ayuntamientos.
"¿Y todo esto quién lo paga?" preguntó Pla al ver las luces de Nueva York. Respuesta: los mismos que los 271.000 euros del video declarado ilegal por la Junta Electoral Central. ¿Y para qué ha servido el viaje? Para que Mas defienda en Mos el video propagandístico.
¿Y cómo iba a salir en la prensa de Moscú si la portada de La Vanguardia sólo le dedica una llamada, y El Periódico, ni eso?

dijous, 1 de novembre de 2012

Documents (3): Socialistes de Catalunya, a favor de l'autodeterminació





El 1977, un any abans de constituir-se el Partit dels Socialistes de Catalunya, van tenir lloc les primeres eleccions generals. El PSC Congrés i la Federació Socialista de Catalunya-PSOE van presentar-se en coalició amb el nom de "Socialistes de Catalunya". L'acord per formar aquesta coalició va ser conegut com el Pacte d'Abril i ja mostrava la voluntat d'arribar a un únic partit socialista català. Una dada curiosa de l'acord és el punt en que assenyala que el nou partit lluitarà per "El reconeixement del dret d'autodeterminació a les nacionalitats i pobles de l'Estat".

Texte íntegre del Pacte d'Abril.
El PSC, la FSC (PSOE) i socialistes independents acorden realitzar la unitat socialistaa Catalunya mitjançant un procés que culminarà en la constitució d'un únic Partit Socialista de Catalunya, resultat de la unió dels socialistes de Catalunya. Aquest Partit, plenament sobirà configurarà l'organització política del socialisme a Catalunya i la seva articulació amb el PSOE en la perspectiva de la unitat de tots els socialistes de l'Estat, a través d'un congrés democràtic a celebrar durant l'any, preparat per comissions d'ambdues organitzacions que elaborin, per assentiment comú, les propostes a l'esmentat congrés.
Aquesta unitat dels socialistes catalans s'acorda sobre les següents coincidències de principis:
1) La transformació de la societat mitjançant l'accés al poder polític per part dels treballadors.
2) La socialització dels mitjans de producció, distribució i canvi.
3) L'organització autogestionària de la societat.
4) La societat ha de satisfer els mitjans que assegurin la igualtat i la dignitat de l'home.
5) El reconeixement del dret d'autodeterminació a les nacionalitats i pobles de l'Estat espanyol
6) La recuperació de les institucions i principis configurats en l'Estatut del 1932, la seva actualització i aprofundiment.
Les forces polítiques que subscriuen aquest acord coincideixen a afirmar que els socialistes de l'Estat han d'establir organismes representatius i decisoris comuns que defineixen els elements estratègics i tàctics coincidents de la lluita de classes en aquest àmbit estatal. En llur propi àmbit les organitzacions socialistes de les diferents nacionalitats i regions de l'Estat tindran sobirania plena. En aquest projecte unitari i d'articulació s'inscriu l'acord dels signants d'adoptar una posició comuna en relació a la seva possible participació en el proper procés electoral.
Amb aquesta finalitat, consideren fonamental la presentació d'una conjunta candidatura d'Unitat Socialista de Catalunya que mantingui aquesta denominació per damunt de les sigles de cada un dels seus elements integrants, per així aglutinar l'adhesió dels treballadors i de tots els ciutadans interessats en donar una orientació realment progressiva a la configuració política de Catalunya.
Les parts que prenen aquest compromís afirmen la voluntat de treballar en comú per la ràpida formulació d'un Manifest-Programa electoral per al qual prendran com a base els denominadors comuns de les respectives declaracions de principis i els corresponents programes de línia política i establir -per assentiment comú- la participació en les llistes de candidats.
Entre les finalitats indeclinables que aquesta candidatura d'unitat socialista vol servir, descollen d'una manera explícita:
1) L'exigència constitucional d'una estructura d'estat que garanteixi a Catalunya l'aprofundiment de la seva autonomia, més enllà dels nivells previstos en l'Estatut del 1932 i d'acord amb les necessitats reals d'aquest moment, i aboni el procés d'autonomia de les diferents nacionalitats i regions diferenciades de l'Estat espanyol. Per això, expressen la seva voluntat de treballar en comú amb totes les altres forces democràtiques catalanes presents en el Congrés de Diputats.
2) La col·laboració amb totes les altres forces socialistes representades en el Congrés de Diputats per a orientar fins on sigui possible, una acció comuna en el seu si, per així configurar l'Estat d'acord amb unes línies susceptibles d'afavorir el progrés cap al socialisme, així com també l'adopció d'aquelles mesures que tendeixin a afavorir els interessos immediats DELS TREBALLADORS.

Documents (2) Sobre la sobirania del PSC.

Alfredo Pérez Rubalcaba, secretari general del PSOE, va declarar fa uns díes que aquest i el PSC eren dos partits diferents. Gairebé de manera coincident, alguns dirigents territorials del PSOE han fet declaracions en les que opinen que, de continuar les discrepancies entre ambdos partits, el millor que podria passar és que es produeixi un divorci entre ells.
Donat que la constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya es remonta a 1978, he considerat que podria ser oportú oferir una sèrie de documents sobre els lligams oficials realment existents entre PSC i PSOE.

El primer document és un fragment de la descripció que es fa a la pàgina web del PSC (www.socialistes.cat).

"../..Aquest nou partit, el PSC, es constituïa com a partit sobirà, autònom respecte del PSOE, però amb un protocol d'unitat que establia la seva participació en els òrgans federals: l'Executiva, el Comitè Federal, i el Congrés.

El PSC, per tant, és un partit sobirà federat al PSOE, i això el fa singular en el conjunt del socialisme espanyol ja que, tot i participar en els seus òrgans federals, té personalitat jurídica pròpia, finances independents i manté una total autonomia d'acció en el marc de la política catalana".

El segón document es tracta d'un fragment de la sentència de la Junta Electoral Central en la que s'assenyala qe el PSC és un partit sobIrà i independent del PSOE.

t"(../..) finalmente, la impugnación de la asignación de espacios al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) carece de fundamento puesto que esta entidad politica figura inscrita en el Registro de Partidos Politicos como distinta e independiente del PSOE; presentó candidaturas propias y obtuvo diputados propios en las elecciones el 28 de octubre de 1982, con independencia del PSOE y, finalmente, en el trimite de alegaciones se aporta acta notarial de constitución del Partido, otorgada el 31 de agosto de 1978, en la que consta que se disolvió y extinguió la Federación Socialista de Cataluña del PSOE, constituyéndoseel PSC (PSC-PSOE) por la fusión de otros partidos políticos y sin vinculación juridica con el PSOE".


Documents (1): Protocol de unitat de la FSC (PSOE), PSC-C i PSC-R en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)



EL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) és l'organització política dels socialistes de Catalunya, resultant de la fusió de la FSC (PSOE), del PSC (C) i del PSC (R). Afegirà a la seva denominació les sigles de les organitzacions pre-existents, en el ben entès que el PSC (C) i el PSC (R) accepten les sigles unicùes i comuns de PSC. Aquesta denominació només podrà ser modificada pel seu Congrés.
.
EL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) és un partit de classe i nacional que sorgeix de la voluntat constituent de les organitzacions socialistes de Catalunya i que, en virtut de la seva sobirania, decideix la participació en organismes representatius i decisoris comuns amb el PSOE, en la forma que s'explicita en aquest document.

El Congrés del PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) és l'òrgan suprem del partit. La seva competència serà exclusiva per establir la seva estructura interna, regular la seva disciplina, elaborar la seva línia política i el seu programa a Catalunya.
Per definir conjuntament amb la resta dels socialistes de l'Estat els elements estratègics coincidents de la lluita de classes, el PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) enviarà els seus delegats, elegits directament per les estructures organitzatives de base, al Congrés Federal del PSOE, perquè participin en les sessions, debats i resolucions que facin referència a les qüestions comuns de la lluita de classe a nivell de l'Estat.
L'aplicació a Catalunya de les resolucions preses per a l'àmbit estatal serà portada a terme pel PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE).

EL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) tindrà plena sobirania en aquells àmbits de competències que els socialistes de Catalunya propugnem per a l'organització política del nostre país, d'acord amb el marc constitucional aprovat en el seu programa pels socialistes de tot l'Estat.

Els membres del PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) candidats a la Comissió Executiva Federal seran presentats o refrendats si s'escau pel PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) a través dels seus delegats presents en el Congrés Federal.

El PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) estarà representat en el Comitè Federal Socialista. Aquesta representació serà designada pel propi PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) i en funció del criteri de proporcionalitat en virtut del nombre d'afiliats.

Els membres del PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) que siguin assalariats hauran de militar sindicalment. L'opció sindical del PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) és la UGT.

Els parlamentaris membres del PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) s'atendran respecte a llur organització parlamentària al que hi ha establert en l'acord de constitució del grup parlamentari Socialistes de Catalunya.

EL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) mantindrà relacions polítiques internacionals dins del marc, decidit pel Congrés Federal del PSOE.

El símbol del PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) és el "Puny i la Rosa".
A la documentació, correspondència, etc. s'utilitzarà el nom complert del partit acompanyat del símbol.
En banderes, pancartes i on sigui necessària la utilització del nom reduït s'utilitzaran les sigles PSC (PSC-PSOE), sempre acompanyades del "Puny i la Rosa". És patrimoni de les organitzacions que es fusionen.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA. Des de l' 1 de maig de 1978 fins la data del Congrés d'unificació, tota la imatge pública del procés unitari farà sempre referència als noms complerts o, en tot cas, a les sigles complertes dels tres partits que protagonitzen la unitat.