dijous, 1 de novembre de 2012

Documents (3): Socialistes de Catalunya, a favor de l'autodeterminació





El 1977, un any abans de constituir-se el Partit dels Socialistes de Catalunya, van tenir lloc les primeres eleccions generals. El PSC Congrés i la Federació Socialista de Catalunya-PSOE van presentar-se en coalició amb el nom de "Socialistes de Catalunya". L'acord per formar aquesta coalició va ser conegut com el Pacte d'Abril i ja mostrava la voluntat d'arribar a un únic partit socialista català. Una dada curiosa de l'acord és el punt en que assenyala que el nou partit lluitarà per "El reconeixement del dret d'autodeterminació a les nacionalitats i pobles de l'Estat".

Texte íntegre del Pacte d'Abril.
El PSC, la FSC (PSOE) i socialistes independents acorden realitzar la unitat socialistaa Catalunya mitjançant un procés que culminarà en la constitució d'un únic Partit Socialista de Catalunya, resultat de la unió dels socialistes de Catalunya. Aquest Partit, plenament sobirà configurarà l'organització política del socialisme a Catalunya i la seva articulació amb el PSOE en la perspectiva de la unitat de tots els socialistes de l'Estat, a través d'un congrés democràtic a celebrar durant l'any, preparat per comissions d'ambdues organitzacions que elaborin, per assentiment comú, les propostes a l'esmentat congrés.
Aquesta unitat dels socialistes catalans s'acorda sobre les següents coincidències de principis:
1) La transformació de la societat mitjançant l'accés al poder polític per part dels treballadors.
2) La socialització dels mitjans de producció, distribució i canvi.
3) L'organització autogestionària de la societat.
4) La societat ha de satisfer els mitjans que assegurin la igualtat i la dignitat de l'home.
5) El reconeixement del dret d'autodeterminació a les nacionalitats i pobles de l'Estat espanyol
6) La recuperació de les institucions i principis configurats en l'Estatut del 1932, la seva actualització i aprofundiment.
Les forces polítiques que subscriuen aquest acord coincideixen a afirmar que els socialistes de l'Estat han d'establir organismes representatius i decisoris comuns que defineixen els elements estratègics i tàctics coincidents de la lluita de classes en aquest àmbit estatal. En llur propi àmbit les organitzacions socialistes de les diferents nacionalitats i regions de l'Estat tindran sobirania plena. En aquest projecte unitari i d'articulació s'inscriu l'acord dels signants d'adoptar una posició comuna en relació a la seva possible participació en el proper procés electoral.
Amb aquesta finalitat, consideren fonamental la presentació d'una conjunta candidatura d'Unitat Socialista de Catalunya que mantingui aquesta denominació per damunt de les sigles de cada un dels seus elements integrants, per així aglutinar l'adhesió dels treballadors i de tots els ciutadans interessats en donar una orientació realment progressiva a la configuració política de Catalunya.
Les parts que prenen aquest compromís afirmen la voluntat de treballar en comú per la ràpida formulació d'un Manifest-Programa electoral per al qual prendran com a base els denominadors comuns de les respectives declaracions de principis i els corresponents programes de línia política i establir -per assentiment comú- la participació en les llistes de candidats.
Entre les finalitats indeclinables que aquesta candidatura d'unitat socialista vol servir, descollen d'una manera explícita:
1) L'exigència constitucional d'una estructura d'estat que garanteixi a Catalunya l'aprofundiment de la seva autonomia, més enllà dels nivells previstos en l'Estatut del 1932 i d'acord amb les necessitats reals d'aquest moment, i aboni el procés d'autonomia de les diferents nacionalitats i regions diferenciades de l'Estat espanyol. Per això, expressen la seva voluntat de treballar en comú amb totes les altres forces democràtiques catalanes presents en el Congrés de Diputats.
2) La col·laboració amb totes les altres forces socialistes representades en el Congrés de Diputats per a orientar fins on sigui possible, una acció comuna en el seu si, per així configurar l'Estat d'acord amb unes línies susceptibles d'afavorir el progrés cap al socialisme, així com també l'adopció d'aquelles mesures que tendeixin a afavorir els interessos immediats DELS TREBALLADORS.