dijous, 28 de febrer del 2013

Els pecats originals del PSC (1)

Qui subscriu aquestes ratlles fa més de 32 anys que no milita a cap partit, però el cas és que va ser militant de Convergència Socialista de Catalunya, primer, del PSC (Congrés), desprès, i del Partit dels Socialistes de Catalunya, posteriorment.  Fruit de la meva experiència en aquesta història, he d'admetre que en el procés que va portar a la unitat del socialisme català, ens varen prendre el pel a tots plegats, a nosaltres, però també als companys procedents de la Federació Catalana del PSOE.

En tot el procés previ a la creació del Partit dels Socialistes hi van haver moltes desconfiances. A la gent del PSC (C), se'ns va fer creure que el nou partit seria del tot sobirà i que, fruit d'aquesta sobirania, establiria un acord federal amb el PSOE per fixar, conjuntament amb aquest, l'estratègia a nivell d'Estat "en el marc de la lluita de classes".

A la vegada, a la gent de la FSC-PSOE, s'els hi va fer creure que, de facto, el nou partit no era altra cosa que "un partido de nacionalidad o región", nom amb el qual el PSOE començava a designar les seves federacions territorials que havien xuclat als petits partits que formaven la Federació de Partits Socialistes (FPS) o al Partido Socialista Popular de Tierno Galván.

Al congrés d'unitat s'hi va arribar amb una desconfiança consolidada. Nosaltres, els del PSC (C) començàvem a témer que el que anàvem a crear era el "partido de nacionalidad", concepte que des de Madrid els hi venien als de la FSC. En canvi, els companys de la FSC, cada cop veien més clar que el nou PSC seria un partit sobirà. 

De fet, en les primeres sessions del congrés, quan els partits feien les seves assemblees de dissolució, sentíem, acollonits, com els delegats de la FSC --reunits en una sala apart-- cridaven fort i reiteradament: "PSOE, PSOE, PSOE..," reivindicant la seva voluntat de que el nou PSC fos la continuïtat, adaptada als nous temps, de la seva organització. Va haver d'anar-hi Alfonso Guerra --sí, el mateix que ara demana la reinvenció de la FSC-- per tranquil·litzar els ànims dels seus companys.

El cert és que els companys de la FSC-PSOE tenien raó en les seves pors. El que va sortir del Congrés va ser un partit sobirà. De fet, complia amb tots els requisits com a tal, i sempre ho ha fet. Inscrit en el Registre de Partits, els seus comptes sempre han estat analitzats per separat dels del PSOE, com dues organitzacions diferents que són. També, la Junta Electoral central ha rebutjat les reclamacions formulades per altres partits --especialment PP i CiU-- que exigien que es considerés el PSC com integrant del PSOE a l'hora del repartiment dels espais electorals. PSC i PSOE també figuren separats en el repartiment de les subvencions econòmiques que reben les candidatures pels resultats electorals.

Teníem les proves per escrit: inscripció del PSC en el Registre de partits i reiterades referències sobre el seu caràcter sobirà en els documents fundacionals.  I malgrat això, molts delegats del PSC vàrem sortir del congrés d'unitat pensant que potser sí que les coses feien tota la pinta de donar la raó als companys de la FSC que ens deien que el PSC seria "un partido de nacionalidad" com podia ser-ho el PSE, encara que amb un tracte preferent per part de la direcció de Ferraz.

(Fi de la primera part)

dimarts, 26 de febrer del 2013

Y Carme cogió su fusil... (tria de tuits)

La diputada Carme Chacón ha anunciat que votarà ene l Congrés, en contra de la directriu marcada pel PSC que defensa la conveniència de que el govern espanyol autoritzi un referèndum  sobre el futur de Catalunya.
Aquests són alguns dels diàlegs que la noticia ha generat al meu compte del twitter:

Abans de l'anunci:

--Si Chacón vota avui diferent del PSC, el primer que ha de fer desprès de votar, és anar a la seu del PSOE més propera a casa seva i demanar l'ingrés.
--El dilema de Chacón: Si avui vota com el PSOE, ha de deixar el PSC. Si vota amb el PSC, s'ha d'oblidar del seu afany de liderar el PSOE.

Desprès d'anunciar que no votarà com el PSC:

--Les declaracions de Chacón han estat pel mercat espanyol. Ha rebutjat el dret a decidir però no ha dit que el PSC aposta pel no en un referèndum.
--Si Chacón fos militant del PSOE podria presentar la seva candidatura a secretaria generalPerò sap que a Madrid, on viu, no té suports.
I--ara el que ha de fer el PSC es pensar en qui serà el seu cap de llista a les pròximes eleccions espanyoles.perquè Chacón no ho serà, oi?
--Ara és quan a la seu del PSOE, hi haurà algú que preguntarà: "Vamos a ver, Carmen, ¿tú te ves capaz de reinventar la FSC del PSOE?
--Chacón quiere hacer creer que lo hace "todo por la patria"(española, claro). En realidad actúa por su interés personal.
--Alfonso Guerra, el viejo peronista, propone recrear la FSC del PSOE. No sabe que los hijos de quienes se emocionaban con él, piensan muy diferente.






divendres, 22 de febrer del 2013

Autoretrat. Oriol Junqueras, entrevistat per Salvador Sostres


Fragment de l'entrevista feta per Salvador Sostres a Oriol Junqueras. (Publicada a El Mundo el 22/2/2012.
P.- Si pudiera ser ministro de Economía de España y arreglarlo, ¿se olvidaría de la independencia? 
R.- No, pero lo que más le conviene a España es que Cataluña sea independiente. La independencia de Cataluña es buena para Cataluña, pero también es buena para España. 
P.- O sea, ¿los catalanes harían un favor al resto de españoles independizándose? 
R.- No le quepa la menor duda. Al Estado español le conviene que haya alguien que tome las decisiones económicas con criterios económicos y no políticos. El Estado español tiene que aprender a invertir en estructuras rentables, y dejar de ser este mamotreto de autopistas sin coches, de trenes sin pasajeros y de aeropuertos sin aviones. Si ellos no lo saben hacer, ya les enseñaremos nosotros. 
P.- ¿Cómo? 
R.- Por ejemplo con el corredor del Mediterráneo, que beneficiaría a las economías andaluza, murciana, valenciana y, por supuesto, también a la nuestra. En serio, España necesita que alguien empiece a hacer las cosas con sentido común. Y no hay manera. En ERC sabemos lo que hay que hacer. Yo no quiero ser ministro de Economía de España, pero lo mejor que le podría pasar a un ciudadano español es tener un ministro de Economía de ERC. Para empezar, bajaríamos el IVA y el IRPF, para proteger a familias y consumidores. Justo lo contrario que ha hecho el PP. Y lo que tampoco puede ser es que un empresario productivo pague el 30% y que las Sicav sólo el 1%. 
P.- ¿No le parece arrogante proponerse como solución de todo? 
R.- Mire, si quieren, cuando ya tengamos nuestro Estado, les asesoraremos sobre cómo lo tienen que hacer para dejar de hundirse en la miseria. Cuando ya los catalanes seamos libres, el Estado español, que ya no podrá tener la obsesión de asfixiarnos, tal vez se centre en hacer las cosas bien. Cuando ya el Estado español no pueda vivir del dinero que generamos los catalanes y se tenga que poner de verdad a generar su propio dinero, tal vez entonces empiece a aplicar criterios sensatos para crear riqueza. Hasta ahora, lo que ha hecho el Estado es gastarse el dinero de las ayudas europeas en infraestructuras que le comportan más pérdidas de las que ya tenía. Así no se va a ninguna parte. 
P.- Europa y EEUU han dicho que no quieren saber nada y que éste es un problema interno de España. ¿Cómo lograrán la independencia? 
R.- Europa y EEUU han dicho que es un problema interno, porque, de momento, no hay una mayoría sólida que haya expresado claramente su voluntad. Cuando consigamos constatar de un modo fiable que esta mayoría existe -mediante un referendo o, si no nos dejan, mediante unas elecciones plebiscitarias-, Europa y EEUU no tendrán más remedio que aceptarlo y reconocernos. 
P.- Pero nunca la UE ha aceptado la partición de un Estado miembro.
R.- Porque nunca se ha dado el caso. Digan lo que digan ahora, no creo que, llegado el momento, tengamos ningún problema. Pero lo que de verdad no entiendo es la tozudez de España, que siempre quiere todo o nada y ganar por goleada. ¿De qué le sirve? Nunca quiere ceder, nunca quiere pactar. Así perdió Cuba, Portugal, Holanda y así perderá Cataluña. Con todos ha hecho igual y lo ha perdido todo. De verdad que no lo entiendo. 

dimecres, 20 de febrer del 2013

Resulta que Mas vol ara que "Espanya tingui un projecte atractiu per Catalunya"




Reproducció d'una informació feta per la redacció d'eldebat.cat

Apreciable canvi de to –si no inflexió– en el discurs d’Artur Mas al voltant de la relació entre Catalunya i Espanya. El president de la Generalitat i líder de CiU ha ressaltat aquest dimecres la “importància” que Espanya “tingui un projecte atractiu per a Catalunya”. Un discurs, aquest, significativament diferent al que ha caracteritzat Mas en els darrers mesos, després del seu gir sobiranista posterior a l’11 de setembre. Mas, no obstant, també ha aportat una dosi d’ambigüitat, en afegir que, en tot cas, Catalunya “ha de fer el seu camí”.

Mas s’ha pronunciat d’aquesta forma en un acte de la Cambra de Comerç de Reus, en relació a la intervenció del president espanyol, Mariano Rajoy, en el debat de política general del Congrés, quan s’ha mostrat obert a negociar amb Catalunya un nou model d’organització territorial. “El que és important és que algun dia Espanya tingui un projecte atractiu per a Catalunya”, ha dit Mas, recalcant que, amb “voluntat”, es pot arribar a acords.

El president, però, ha matisat de seguida, explicant que, fins ara, des d’Espanya sempre “hem trobat un ‘no”. “El projecte espanyol que sempre diu 'no' ja no és atractiu per a bona part de la societat catalana”, ha dit. “Fa moltes dècades que hem intentat obtenir un camí d’entesa i col·laboració i sempre topem contra la mateixa paret, potser aquell no és el camí”, ha afegit Mas, recalcant que “tot i els interessos i sentiments que tenim amb Espanya i seguirem tenint, hem de fer el nostre camí, perquè si deixem de fer-lo, passarem a ser ningú i deixaríem d’existir”.

Moviments a CiU i enquestes desfavorables
Tot i les ambigüitats, les paraules de Mas es poden entendre com una clara inflexió en el seu discurs. Que pot respondre als darrers moviments dins de CiU, on l’expresident Jordi Pujol, el líder d’Unió, Josep Antoni Duran Lleida, i altres membres de l’Executiva estan demanant a Mas que reprengui el diàleg amb el PP i amb el PSOE, com ha explicat en exclusiva eldebat.cat. Unes demandes que poden tenir una relació directa amb la davallada de CiU en intenció de vot, el dia abans que es publiqui el darrer Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió. Un baròmetre que,com també n’ha informat en exclusiva eldebat.cat, situaria ERC per primer cop per davant de CiU en intenció directa (sense ‘cuinar’) de vot.

Catalunya, Xina i el sentit del ridícul



Una Catalunya independent podria entrar o no a la Unió Europea. A "Singulars·" de la TVC ens ofereixen una alternativa per aconseguir entrar-hi ben avitr, diguin el que diguin Espanya i el seus estats amics.

Catalonia calling the Chinese Navy